Pàgines

12 de març 2008

La dansa contemporània en el punt de mira

Acabo de llegir el dossier "Culturas" que cada dijous dóna La Vanguardia. Aquesta setmana es fa una incidència important a la dansa contemporània, una de les arts més fràgils que també està canviant. És cert que nosaltres no ens movem en un espai professional de la dansa, però m'ha semblat interessant reproduir l'inici d'un fragment que parla sobre els espais per assajar. Llegint-lo, m'he sentit identificada:
"La creación es un proceso extraño: empieza con el destello de una intuición, parte de un conocimiento, continúa con mucho trabajo, se renueva si hay unas ganas locas o una idea fresca; luego viene una inspiración profunda, pasando por alguna obsesión, también la necesidad de explicar-se o simplemente una voluntad de hacer... pero, por encima de todo, deben existir una condiciones que lo permitan, ya que lo que circunda el proceso influye enormemente en su resultado.
Entre las condiciones para crear un espectáculo de danza hay dos elementos indispensables: un espacio donde ensayar y unos bailarines con quien hacerlo. Dos factores que muy pocas compañías tienen a su entera disposición, por lo que la mayoría, o se limitan a hacer solos, o reúnen a sus bailarines únicamente durantes períodos de tiempo acotados; por su parte, estos bailarines tendrán que buscar en otros proyectos su continuidad laboral" Bàrbara Raubert
D'acord, es refereix als ballarins professionals de dansa contemporània, però, tanmateix, és un text que es podria a aplicar a altres modalitats de dansa d'un circuit més reduït. M'agrada molt el principi, quan explica el procés de creació d'un ball.

2 comentaris:

Tanit ha dit...

Estic d'acord amb tú, descriu molt bé el procés de creació, i és cert que si vols fer quelcom amb cara i ulls necessites assajar amb la resta i no sempre es pot fer... i vosaltres ho sabeu del cert oi???
Enfins, la il.lusió supleix la resta de mancances.

Petonets

Sònia... no tan fiera... ha dit...

La veritat és que es ben cert tot el que diu... en el fons, Amina meva, no som tan diferents... :-)

Muaksss