Pàgines

30 de març 2008

Vivre

Ara que ja ha baixat una mica la febre, vull aportar el meu granet de sorra a descriure l'espectacle de la sala Sutton. L'Aisha ja ens va deixar la seva visió, molt maca; però com diu la Sònia nosaltres també tenim la necessitat d'escriure-ho. Aquest cop, tanmateix, no faré com les altres vegades: escriure un relat sobre algun moment de l'actuació. Em semblaria excessivament repetitiu.

Podria explicar moltes cosetes de tot aquell dia (espera de les meves nenes a l'Habitat -cantonada amb carrer Tuset-, la trobada al bar del costat amb les Hydrus i altres ballarines -supernervioses i, alhora, supercontentes, les nostres patates braves servides per un cambrer molt especial, l'entrada a un bloc de pisos que no tocava, la cara de les Mandràgores dient-nos: "què hi feu en aquest edifici?", veure l'escenari tan ben decorat igual que la sala, canviar-nos quan quedaven cinc minuts per obrir la porta al lavavo dels espectadors -supergran i amb moltíssima llum- i l'entrada constant de públic que deia "Ai, perdó" i nosaltres: "no, no, passeu!", el xupito de licor -pres per les zaghareets abans de fer el brindis [així som!]-, l'estada amb les altres ballarines, veure la coreo de les Hydrus superespectacular i la de la Nadine des de la sala de les maletes al costat de les estimades Mandràgores -totes elles supermaques-, pujar i baixar per escales estretes i poca llum per poder actuar, Mabel d'Hydrus dient-nos "Ja, veureu, noies, és un moment especial. El públic està tan a prop [estava assegut en catifes i coixins damunt de l'escenari] que flipareu. Se us pujarà l'adrenalina. És un moment únic" [li dono tota la raó a la Mabel], petonet a les meves zaghareets per desitjar sort, actuar -què poc que va durar!-, veure les altres actuacions amb tranquil·litat -què bé que ho van fer totes [ Hydrus, Mandràgora, Nur, Nataraj, Nadine, Rachida, Su'ud Cirque, Dakini, Amaru: a veure si quan tenim el dvd podem veure les dues actuacions que per preparació no vam poder veure, però que segur que van ser molt boniques], sortir al moment final deixant-nos la nostra Sílvia al darrere i quasi donant-nos cops amb les làmpares [ens va fer molta il·lusió que la Lena ens presentés com a companyes seves des del principi], recollir les coses i marxar a casa pensant si ho havíem fet bé o no, però supercontentes d'haver pogut actuar al Sutton!)

D'una forma molta resumida, encara que no ho sembli, he dit les sensacions per sobre del que va significar aquell dia. Ara bé, de totes elles, com sempre faig -no ho puc evitar- me'n quedo amb una que porta a l'origen de tot. El títol de la nostra cançó és Vivre que en francès és habitar, viure, però que tal com ho pronunciem nosaltres, a la catalana, sembla que diguem "vibra". I és que de fet, tal com deia la Mabel, quan el públic ens va aplaudir vam vibrar i no ens ho podíem creure. En el fons, va ser un dia de "vibracions", de petites experiències que sumades et fan sentir com si estiguessis al paradís.

Moltes felicitats a les Hydrus per haver-ho organitzat tot tan bé, per haver-la "armat" tan perfecte, a tots els grups que van ballar i a aquell públic tan entregat que ens va fer "vibrar" en tot moment. Moltes gràcies a tots. Tot plegat, va ser una experiència màgica i només podem cantar i fer molts ZAGHAREETS!!!!!!!!!!!!

Us deixo amb algunes fotos. Som un desastre i sempre ens oblidem de fer una foto de GRUP! Però, vaja, com a mínim, en tenim mentre ens vestíem i mentre ens desvestíem!

Abans de l'actuació:























I, és que, estàvem totes guapíssimes. I amb el vestuari que ens havíem fet, dissenyat per la Sònia, encara ho estàvem més!!!!!!








Sahar (Sílvia) va ballar tenint una al·lèrgia superxunga i havent-se trobat malament tota la setmana. Es mereix un gran zaghareet i, sinó, mireu el seu pobre braç:




Després de l'actuació:





La Nur gairebé es va canviar tota, i això que hi havia els cambrers allà mateix. L'Aisha molt cuidadosament es netejava els peuets! La Sahar ajudava l'Aisha (tot i que aquí no es veu) i la Sònia estav superfeliç! (jo només em vaig treure el cinturó i feia fotos i menjava el meu entrepà!!!!!!!!)





En fi, només podem fer molts ZAGHAREETS!!!!!!!!!!!!!

10 comentaris:

Sònia... no tan fiera... ha dit...

Ala, ala! Peazo crónica!!! Un dia d'aquests ens hauriem de fer fotos, en serio, som un desastre!!!

Falta possar el video de l'actuació!! jajajaj amb les zaghareets marcianas!!!

Petons habibaty!!!

Amina ha dit...

Please, no posis el video marcianas!!!Per què si nosaltres ens vam tronxar, imagina't la resta!!!!!!!!!!!Bé, si el poses, tornaríem a riure!
I totalment d'acord. akest estiu una dia de sessions fotogràfiques!
Petonets

Brighid ha dit...

Que us vau disfressar de marcianes també? jeje

Quina experiència tant maca, jo era una de les que estava asseguda en una catifa i tot i el mal de glutis ho vaig passar de fàbula, des d'allà us dic que es va viure tot preciós, molt diferent de quan es veu un espectacle a un teatre on les ballarines són gent mes llunyana, des d'allà baix les estrelles eren mes properes... ho vaig disfrutar molt i totes les actuacions van estar espectaculars i quins vestits...

Us vaig voler saludar pero no us vaig veure sortir al final i havia d'acompanyar a la meva amiga al tren... joooooo...

Petons !!!!

Tanit ha dit...

Qué guapas que estais!!! Peazo de currada los cinturones, pero lo poco que se ve en las fotos (totalmente de acuerdo, sois un desastre!!!) se ve muy muy chuli...
Y siiiii, siii queremos el video de las zaghareets marcianas jajajaj!!

Muchos besos y muchas felicidades!!

Tanit ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sònia... no tan fiera... ha dit...

Esto... no lo había dicho antes... vivan las tetas de Amina!! jajaj es que en la foto sólo se adivina, pero llevaba un peaso escote!!!!!

Tanit ha dit...

Sólo ella tiene "escote"??? Que os pusisteis un wonderbra de esos nenas??? Menos mal que las fotos no son muy buenas si no parecería un anuncio de corsetería mismamente jejejeje

Besitos

Samsara Tribe ha dit...

Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeee, no he entendido ni una palabra jajajajaja pero supongo que salió todo de escándalo ;)

Si es que mis niñas no lo podrían haber hecho de otra manera!! Ole las Zhagareets!!!!!!!

Muuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaackk

Naret

Sònia... no tan fiera... ha dit...

Naret cariño, que poco objetiva eres!!!! jajajaja

Era la crónica de todo lo vivido, pero esa ya la vivis vosotras cada dos por tres..

Nos fue bien, pero claro, es una impro y no es tan espectacular como todas las coreos que se vieron!! Ya vereis cuando se cuelgue, ya!!

Un besazo!!!

Isabel ha dit...

Muchísimas gracias por compartir esa noche con todas nosotras. Nuestro mejor regalo es que disfrutárais como locas, jeje a pesar de los nervios, sesiones de borlas y rastas, horas de ensayo etc... "el ratito" compensa lo suyo ;) Felicidades por vuestra actuación! La canción, acertadísima y la coreo salió fenomenal! os prometemos desterrar a los marcianos con vídeo y fotos pero no sé cuándo ;)
tal y como explica Amina, que la sensación de "Vivre" os acompañe siempre.
Un besito a todas,
Isa