Pàgines

31 de desembre 2007

Feliç 2008

Les Zaghareets us desitgem feliç 2008!!!!!!!!!

D'acord, no és res extraordinari. Està fet a mà, però esperem que us agradi i que aquest any 2008 sigui molt positiu. Hi ha qui pensa que al ser "bisiesto" serà "siniestro" i que quan cau la Setmana Santa al març també porta mala sort. Però això és predisposar a què no ens agradi un any que pot ser magnífic, ple de projectes nous, alegria, il·lusió, harmonia, pau i amor! Penseu que el 2008 pot ser el primer d'un any fantàstic, perquè si sumem 2+0+0+8 dóna 10 i 1+0 és 1, és a dir, el primer! I des del punt de vista de la dansa és un vuit, un infinit, moviment que practiquem la majoria de cops que ballem. Així doncs, convertim el 2008 en un gran infinit, un infinit que ens recordi la màgia de la dansa.
Feliç 2008!!!!!
Feliz 2008!!!!!

28 de desembre 2007

Notícia bomba

Zaghareet Tribal Group té l'honor d'annuciar una gran notícia d'última hora. Després de romandre en l'incertesa, finalment, ens han confirmat que un grup de tribal xinès, Xin'i Trib, i un grup de tribal rus, Zar Trupre, juntament amb les Zaghareets, actuarem al Camp Nou en el concert de les Cultures del Món que aquest any se celebra a Barcelona.
Sigueu tots benvinguts. L'entrada és gratuïta i serà avui a les 20:00 hores. Hem avisat amb poca antel·lació, però us hi esperem! No us ho perdeu! Hi haurà un munt d'actes!



Zaghareet Tribal Group tiene el honor de anunciar una gran noticia de última hora. Después de meses con incertidumbre, finalmente, nos han confirmado que un grupo de tribal xino, Xin'i Trib, y un grupo de tribal ruso, Zar Trupre, juntamente con las Zaghareets, actuaremos en el Camp Nou en el concierto de las Culturas del Mundo que este año se celebra en Barcelona.

Séais todos bienvenidos. La entrada es gratuita y será hoy a las 20:00 horas. Hemos avisado con poco antelación, pero os esperamos ver allí! No os lo perdáis! Habrá muchos actos!

.






INNOCENT!!!!!!!!!


INOCENTE!!!!!!!!!!

Aquest ha estat el nostre particular homenatge al dia dels Sants Innocents, a una tradició ben nostra, perquè al cap i a la fi, el Tribal es basa en les tradicions de les tribus i, per això, no oblidem les nostres pròpies, encara que no siguin de dansa! Ben aviat, l'home dels nassos ens farà una visita!No us passeu amb les innocentades!
.
Este ha sido nuestro homenaje particular al día de los Santos Inocentes, a una tradición nuestra, ya que, al fin y al cabo, el Tribal se basa en las tradiciones de las tribus y, por eso, no olvidamos las nuestras, aunque no sean de danza! Pronto, el hombre de las cien narices nos hará una visita!No os paséis con las inocentadas!

26 de desembre 2007

Llavis

Després de l’espectacle, la Sumeia no volia tornar a casa. Alguna cosa la feia quedar-se en aquella sala. Les altres van recollir el vestuari i començaren a desfilar. Estaven molt cansades. - Què tens Sumeia? L’actuació ha anat bé! No siguis tan dura amb tu! Va, anem a celebrar-ho! - Sí, ha estat genial! Però…mira… tinc ganes de quedar-me una estoneta més. No sé…
- Segur que estàs bé?
- Sí, sí, sí, aneu, aneu! 10 minuts i marxo! Estareu al bar turc, oi?
- Sí, és clar!


Tanmateix, la Sumeia pensava estar més de 10 minuts. Tenia una sensació estranya. No sabia com descriure-ho. Només estava convençuda que s’havia de quedar allà, tranquil·lament, amb una copa a la mà mentre contemplava l’escenari que minuts abans l’havia acollit. Va deixar la bossa al vestuari i es va asseure en un racó de la barra d’aquell local. Estava allunyada de la gent que mirava atenta el següent espectacle. A poc a poc, mentre girava la canya del seu mojito, va alçar els ulls per observar el públic de la sala. Un silenci escrupolós regnava en la mirada dels espectadors mentre la boca s’obria d’admiració i la respiració era lenta i sostinguda per fer el mínim soroll. Què era allò que feia que la gent estigués d’aquella manera?

Encuriosida i portada per la inèrcia, va mirar l’escenari. Un encantador de serps tocava la seva flauta mentre la bèstia s’enfilava pel seu cos. Mai li havien agradat aquella mena d’espectacles. Bé, de fet, mai havia pensat que en veuria cap. Les notes, el moviment, els colors, les llums, els ulls verds de l’encantador van dominar la ment de la Sumeia. Es va transportar a l'Índia, vestida com les orientals, envoltada d’encens, lotus, flors i aquell encantador de serps, el seu encantador. Junts descobrien nous móns. Ella tenia més força, es deixava portar, es deixava estimar i estimava amb tots els sentits. Una suor li recorria pel cos.

Una de les companyes estava inquieta. Havia passat més de mitja hora i la Sumeia no apareixia. Va decidir anar a buscar-la. Després de caminar molt ràpidament, va entrar al local i també es va sentir mig hipnotizada per aquella música i aquelles llums de colors tan místiques que es barrejaven amb el fum de l’encens. Després d’aquella sacsejada que la va fer aturar i quasi oblidar el que venia a fer, va girar la vista des de la mateixa entrada. No la divisava entre les butaques dels espectadors, és clar, que, també, hi havia massa foscor. Va anar els vestuaris i no hi era. Només quedava la seva bossa. Això volia dir que encara estava en aquell local. Va sortir disposada a buscar-la entre les butaques de la sala. Quan estava a punt de començar a passar pel passadís de l’última fila, una expiració general del públic la va tornar a paralitzar. No sabia què passava. Va aixecar el cap i va veure la Sumeia, asseguda a la barra, tocant-se els llavis pel que havia fet aquell encantador. Tothom estava bocabadat. Fixant-se més en la seva amiga, va contemplar uns llavis totalment sensuals, tocats amb delicadesa, amb tendresa. Uns llavis desitjosos de fer-se estimar fins l’últim extrem per aquell encantador d’ulls verds. Va mirar cap a l’escenari i va notar que l’encantador de serps desgustava aquells llavis amb els seus ulls verds. No feia falta cap paraula.


Bé, habibati, et devia aquesta història des de feia mesos, quan et vaig fer aquesta foto. En aquell dia al nostre bar turc la història no era aquesta, però ja saps que sóc molt mentidera! Aquest és el meu petit homenatge per la feina que fas al nostre grup! (un altre dia, ja dedicaré a la resta de components perquè també sou fantàstiques i feu un munt de cosetes per al grup!) Ja sé que la història no és molt bona, però vaja espero que ben aviat descobreixis aquest home que sigui ben teu, que sigui com tu desitges que sigui. I, bé, a tots i a totes, espero que si encara no el teniu o la teniu, arribi ben aviat. I els que tingueu parella que gaudiu molt cada dia, aprenent a descobrir-vos a cada minut!

Un petó ben fort a totes les zaghareets, a totes les ballarines i a tothom!!!!Que aquestes festes us portin molts petons afectuosos i plens d'amor i alegria!!!

18 de desembre 2007

Cena tribalera

La verdad es que no las tenía todas conmigo este sábado: las chicas se habían ido apuntando y desapuntando a la cena tribalera de Navidad a un ritmo tal que ya no sabía quién venía y quién dejaba de venir... y encima mi pie no paraba de pedirme reposo (cosa totalmente imposible, aunque le tengo medio engañado).
.
Sí... una cosa más. Como por arte de magia (vale, para mi, que no sé leer las nubes) se puso a llover justo a las ocho de la noche, cosa que suele llevar consigo una mandra impresionante, así que mucho me temía que en el restaurante turco acabarían mandándome a la mierda por hacerles reservar una mesa para doce personas... Pero afortunadamente no fue así!!
.
A falta de diez minutos para la hora convenida, Julia y yo nos encaminamos hacia el restaurante... Amina nos pilló por el camino... Su, Raquel, Zaib, Aisha y Sahar no tardaron en llegar y viendo que las demás iban a tardar decidimos entrar al restaurante, donde nos habían preparado una supermesa para las doce. Georgina, Nur, Teresa, Tamara y Cheli llegaron cuando ya estábamos aposentadas y recuperadas del frío...
.
Por más que lo explique paso a paso no podré transmitir lo bien que me lo llegué a pasar: con las fotos locas de Sahar a mi flequillo horroroso, con las conversaciones en árabe pijo de Georgi y Amina, con las poses de Tamara, con la timidez de Teresa (la más peque de todas), con lo bien que se veía a Julia entre tanta desconocida para ella (nena, yo creo que no habría hablado ni un poquito), con Raquel y Cheli pasándose música de un móvil a otro, con las conversaciones con doble sentido que teníamos Sahar y yo (nena, es que no hay manera) entre las risas de Aisha y Su....
.
Pero es que lo mejor estaba por venir, porque durante la cena habíamos estado escuchando nuestra música (en el restaurante nos pusieron toda la noche los cds que les iba pasando el escote de Sahar) pero cuando donners, durums, tes y baklavas se consumieron apartamos las mesas a los lados y nos pusimos a bailar... de todo... sin orden aparente, a lo loco!
.
Vale, bailamos algo de danza tribal con contraseñas incluidas... pero el espacio era tan pequeñito que no permitía grandes aspavientos... también bailamos oriental y fusión... Hubo para todas y participó quien quiso... Georgina y Zaib se marcaron por separado un par de canciones orientales que les quedaron fenomenal; Zaib y Amina hicieron un duo tribalero-fusión que no parecía acabar nunca (pobretas!!); Georgina y yo bailamos nuestra Cybelle en una especie de sígueme por parte de las chicas; también bailamos el So do cerebral que tanto practicamos el año pasado... sonó Buleka, Chicky, Habibi ya einy, Battle... y no quedó ni una sóla pieza por bailar!!! Por un momento pude ver lo que siempre os pido en clase: que os soltéis y no penséis en nada más que en vivir lo que sentis... y ojo!! Que es algo dificilísimo y este sabado os salió de manera espontánea...
.
Pero por encima de todo creo que nos lo pasamos muy bien y como dijimos Sahar y yo, hay que repetirlo!! Quizás después de la actuación en el BCN Raqs... para quitarnos los nervios!!!
.
Besitos nenas!!

13 de desembre 2007

Ganamos :-)

.
La cosa había quedado colgada, pero hoy nos ha llegado la confirmación. Gracias a vosotr@s este blog ha ganado en la categoría "informativo" del concurso Premios Blog. Es simbólico, no hay premio material ni nada de eso, pero es mucho más que un premio, porque para nosotras ha sido ver como nos habéis estado apoyando y eso significaba que también nos leíais.


Así que de parte de todas, muchas gracias por vuestros votos pero, sobretodo, gracias por estar cerca de nosotras!
.

.

11 de desembre 2007

Un altre anyet més!

La nostra Maria Ángeles ha fet un anyet més!!!!!! Moltes felicitats, zaghareet!!!


Esperem que sempre conservis aquest somriure tan especial i que ens ballis moltes cançons!!

Se'ns acumulen les celebracions d'aniversaris, però vaja, això, sempre és bo! I, més, quan la Maria Ángeles ens va prometre que pel seu aniversari ens ballaria en el bar!Tenim moltes ganes de veure't i no pots dir que no!
Felicitats, noieta!

09 de desembre 2007

Aprenent a descobrir

Dissabte passat vam tornar a tenir un taller de raqs assaya amb Giovanna, Awatef. Com sempre, va ser esplèndida i genial, plena de calidesa. Sovint, quan vas a tallers, tens la sensació que tot va molt de pressa, que tot és molt difícil. Amb Giovanna aquesta sensació no apareix, potser perquè porta molt interioritzat que els temps no és ràpid ni lent. Giovanna desprén aquesta tranquil·litat, entre moltes altres qualitats que ja vam dir en altres entrades al bloc. Tanmateix, aquesta serenitat no significa que no es treballin cosetes. Ni molt menys. Se'n fan, però a diferència d'altres tallers, surts amb la sensació que has après molt, que et falta molt per aprendre, però que no cal fer-ho amb presses. Crec que no dic res que ningú no sàpiga sobre el tarannà de Giovanna.
.
Igual que no sorprendrà gens quan torni a recordar que una altra de les seves habilitats com a professora són les seves explicacions culturals sobre els balls. No es tracta de saber com es fa el moviment, sinó quin sentit pot tenir per a les persones que originàriament ballaven un determinant tipus de dansa. Si llegiu el bloc, a les entrades que li vam dedicar al seu primer taller, ja en parlàvem àmpliament.
.
Ahir, no en va ser una excepció i, a part de continuar explicant-nos trets culturals importants del raqs assaya, ens va encuriosir amb un altre tipus de ball, el debke, originari del Líban, que sovint es confon amb el ritme del saidi. Ens va explicar que és un ball tradicional que ballen els homes amb mocador. Consultant, he pogut saber que, a part del Líban, les zones del voltant, com Palestina o Síria també el dansen. També he pogut veure com a vegades s'hi afegeixen les dones i, com normalment, és un ball usat en les festes, com ara, per exemple, en els matrimonis. Per últim, dir que he pogut llegir que alguns dels músics més importants han agafat el ritme del debke (altrament dit dabka, debkeh o dabkeh) per fer les seves cançons, com ara, la nostra estimada Fairouz. Us deixo amb un fragment d'aquest ball tradicional.