Dissabte passat vam tornar a tenir un taller de raqs assaya amb Giovanna, Awatef. Com sempre, va ser esplèndida i genial, plena de calidesa. Sovint, quan vas a tallers, tens la sensació que tot va molt de pressa, que tot és molt difícil. Amb Giovanna aquesta sensació no apareix, potser perquè porta molt interioritzat que els temps no és ràpid ni lent. Giovanna desprén aquesta tranquil·litat, entre moltes altres qualitats que ja vam dir en altres entrades al bloc. Tanmateix, aquesta serenitat no significa que no es treballin cosetes. Ni molt menys. Se'n fan, però a diferència d'altres tallers, surts amb la sensació que has après molt, que et falta molt per aprendre, però que no cal fer-ho amb presses. Crec que no dic res que ningú no sàpiga sobre el tarannà de Giovanna.
.
Igual que no sorprendrà gens quan torni a recordar que una altra de les seves habilitats com a professora són les seves explicacions culturals sobre els balls. No es tracta de saber com es fa el moviment, sinó quin sentit pot tenir per a les persones que originàriament ballaven un determinant tipus de dansa. Si llegiu el bloc, a les entrades que li vam dedicar al seu primer taller, ja en parlàvem àmpliament.
.
Ahir, no en va ser una excepció i, a part de continuar explicant-nos trets culturals importants del raqs assaya, ens va encuriosir amb un altre tipus de ball, el debke, originari del Líban, que sovint es confon amb el ritme del saidi. Ens va explicar que és un ball tradicional que ballen els homes amb mocador. Consultant, he pogut saber que, a part del Líban, les zones del voltant, com Palestina o Síria també el dansen. També he pogut veure com a vegades s'hi afegeixen les dones i, com normalment, és un ball usat en les festes, com ara, per exemple, en els matrimonis. Per últim, dir que he pogut llegir que alguns dels músics més importants han agafat el ritme del debke (altrament dit dabka, debkeh o dabkeh) per fer les seves cançons, com ara, la nostra estimada Fairouz. Us deixo amb un fragment d'aquest ball tradicional.
