Felicidades!!!

Hoy la zaghareet más viajera cumple años... Felicitats, Nur de la nostra vida!!!

Petits moments

" Les muntanyes d'Ait N'braou repetien les paraules de la Joana "Sí, la felicitat és això, és això, és això". N'estava convençudíssima i, per uns instants, se sentia bé, feliç. L'Ahmed, assegut, acariciant el doble djembe, intentava negar aquesta realitat. Qui sap, potser sentia massa por de la vida i s'amagava sota una màscara; una màscara que no podia dissimular gaire temps. En el fons, aquelles paraules repicaven massa fort en el seu cap i li venien unes ganes boges de cridar a la vida. El Hassan, com si intuís l'Ahmed, tocava suaument el seu djembe. Cada toc de tambor era una nova alenada, un nou impuls, un nou somriure. La Sònia escoltava els ritmes suaurs i recordava aquella història que la Gemma havia explicat tantes vegades. Les paraules de la Joana es barrejaven amb la música. I malgrat el soroll, tot era silenci.

La lluna semblava il·luminar aquells petits moments d'intromissió. Potser, per això, el M'barak la mirava tant, com si la vulgués agafar i portar-la al seu cor. La lluna, les estrelles, el cel... Petits somnis que es dibuixaven en les mirades silencioses de tots. Sí, potser això era la felicitat."

Si llegiu el bloc de la Sònia, sabreu que durant el nostre viatge hem tingut una sèrie d'amics molt especials, tot, gràcies a la Bea! Un petó molt gran!!!!Faltarien més noms, com ara, el Moha. Un dia ens van preparar una sorpresa i vam anar a dormir a un alberg, en un poble perdut, on no hi havia ni cobertura. Va ser fantàstic. L'endemà vam esmorzar junts a Boulmane i vaig fer aquest petit relat sobre un dels moments que vam viure aquella nit. El vaig escriure amb molt entusiasme. Volia canviar moltes coses, perquè ara el text està més reposat. Però he decidit que no li vull treure l'espontaneïtat d'aquell moment i el vull recordar així, amb les mateixes paraules que el vaig llegir aquell mateix matí, dedicat a tots els meus amics berebers i a la Joana i la Sònia.
I potser us sorprendrà moltíssim. Però al cotxe de la Joana i el Hassan, vam escoltar moltes vegades una cançoneta (d'acord, a petició meva). No té res a veure amb el que segurament us imagineu, però si parlo d'aquesta colla, he de posar aquesta cançó. De camí a aquest poble, vam aturar fins i tot el cotxe per cantar-la ben alt!

La tornada

I hem tornat. Costa de creure, però ja som aquí. I tot és diferent, tot és estrany. Sembla com si les nostres ments encara fossin allà, a Boulmane o al desert o a la plaça Jma el Fna. Ara hem de pair tot el que hem viscut i no serà fàcil. Hi ha tantes experiències viscudes, tantes... que no sé ni per on començar a escriure. De moment, us deixem amb una foto típica.
.

Sana Helwa Ya Habibati!

Pues aunque esté un poco lejos y quizá no lo pueda leer.. Hoy es su cumple!



Normalmente ella pondría la canción del cumpleaños feliz en árabe.. pero yo no se.. jeje
Asi que...:



CUMPLEAÑOS FELIZ WAPA!!

PD:supongo que el título estará mal escrito..:$

MARROC

Bé, no tenim gaire temps per explicar la quasi meitat del nostre viatge pel Marroc, pero no podem marxar d'aqui sense poder dir que aquest pais és fantàstic (llegiu el bloc de la Sonia i ho entendreu tot). La cultura bereber és formidable, increïble. N'hem quedat totalment enamorades... Ara comencem a descobrir la cultura arab amb un poble, Chaouen, que sembla que caminem per dins d'un gran quadre. Tot esta pintat de molts colors blaus.

I per fer-vos dentetes (què dolenta que soc) dir-vos que hi ha moltes cosetes tribaleres, que hem ballat danses berebers tradicionals (Bea, ens has presentat un angel i t'ho agraïrem sempre!!!), que hem dormit al desert, que hem anat a una boda bereber tradicional, que hem vist danses tradicionals, que hem menjat superbé.

Si heu d'escollir un desti per a les vostres vacances, no descarteu en absolut el MARROC. Ara, aixo si, atreviu-vos a descobrir-lo amb la seva gent perquè aleshores tot sera diferent. No hem acabat el nostre viatge, pero us podem afirmar que alguna cosa ha canviat en la nostra manera de ser i esperem haver-nos contagiat una mica de la seva hospitalitat.

apa boniques, fins la propera!!!!!!

Dil mastana en concierto!

Me alegra volver a ver a este grupo tan simpático de gitanos del Rajasthan...

El vostre estiu

No és que vulgui fer dentetes a ningú, però tinc ganes d'escriure que demà MARXEM al Marroc. Sí, ja ho sé que ho sap tothom, però és que em fa molta il·lusió dir-ho i, a més, que comparteixo aquesta aventura amb la meva habibati Sònia. Ara bé, que ningú s'enfadi perquè tots els estius són genials si creus que han de ser genials, i tant és estar a la Xina com a Núria, a Brasil com a Cambrils. Tots els llocs tenen el seu encant. Fins i tot, si et toca estar a casa. Perquè les vacances sempre són vacances a tot arreu si tens ganes de gaudir-les, de no fer res o de fer moltes coses. És per això que espero que em feu moltes dentetes també a mi i que passeu unes vacances genials, plenes d'aventures, de relax, d'emocions, etc. I és per això que espero escoltar-les o llegir-les!

I perquè us n'acabeu de convèncer de tot això, us deixo amb una cançó que també he posat al meu bloc. Ja ho sé: a vegades, sóc un xic repetitiva. Teniu un fragment de la cançó que Sau va fer un any per a Tv3. Llàstima que no estigui tota, però, tot en aquesta vida, (excepte una coseta) té solució i us copio la lletra. Com diu Sau, "sigues tu el teu equipatge" que l'estiu t'està esperant.

Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut.
No el pots deixar escapar,
Ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates
I deixa´l pel camí,
Surt d´aquí amb la llum de l´alba
Fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
Ja no perdona res,
Saps molt bé que hauràs de fer-ho
Abans no arribi el fred;
La calor és cosa d´hores
I el fred és molt intens.

No el pots deixar escapar,
És el teu estiu.
No el pots abandonar,
És el teu estiu.
Tira´t la vida a l´esquena,
No perdis més el fil,
No el deixis escapar,
Ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer.
Sau

Que se nos vaaan!!

Bueno chicas!! solo queda deciros que os lo paseis genial en las tierras marroquís!






Aqui, mientras tanto, os echaremos de menos, y entre Gio y yo intentaremos que este blog vaya actualizándose!



Buen viaje!!