Petits moments

" Les muntanyes d'Ait N'braou repetien les paraules de la Joana "Sí, la felicitat és això, és això, és això". N'estava convençudíssima i, per uns instants, se sentia bé, feliç. L'Ahmed, assegut, acariciant el doble djembe, intentava negar aquesta realitat. Qui sap, potser sentia massa por de la vida i s'amagava sota una màscara; una màscara que no podia dissimular gaire temps. En el fons, aquelles paraules repicaven massa fort en el seu cap i li venien unes ganes boges de cridar a la vida. El Hassan, com si intuís l'Ahmed, tocava suaument el seu djembe. Cada toc de tambor era una nova alenada, un nou impuls, un nou somriure. La Sònia escoltava els ritmes suaurs i recordava aquella història que la Gemma havia explicat tantes vegades. Les paraules de la Joana es barrejaven amb la música. I malgrat el soroll, tot era silenci.

La lluna semblava il·luminar aquells petits moments d'intromissió. Potser, per això, el M'barak la mirava tant, com si la vulgués agafar i portar-la al seu cor. La lluna, les estrelles, el cel... Petits somnis que es dibuixaven en les mirades silencioses de tots. Sí, potser això era la felicitat."

Si llegiu el bloc de la Sònia, sabreu que durant el nostre viatge hem tingut una sèrie d'amics molt especials, tot, gràcies a la Bea! Un petó molt gran!!!!Faltarien més noms, com ara, el Moha. Un dia ens van preparar una sorpresa i vam anar a dormir a un alberg, en un poble perdut, on no hi havia ni cobertura. Va ser fantàstic. L'endemà vam esmorzar junts a Boulmane i vaig fer aquest petit relat sobre un dels moments que vam viure aquella nit. El vaig escriure amb molt entusiasme. Volia canviar moltes coses, perquè ara el text està més reposat. Però he decidit que no li vull treure l'espontaneïtat d'aquell moment i el vull recordar així, amb les mateixes paraules que el vaig llegir aquell mateix matí, dedicat a tots els meus amics berebers i a la Joana i la Sònia.
I potser us sorprendrà moltíssim. Però al cotxe de la Joana i el Hassan, vam escoltar moltes vegades una cançoneta (d'acord, a petició meva). No té res a veure amb el que segurament us imagineu, però si parlo d'aquesta colla, he de posar aquesta cançó. De camí a aquest poble, vam aturar fins i tot el cotxe per cantar-la ben alt!