Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marruecos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marruecos. Mostrar tots els missatges

22 d’octubre 2008

Ñoña

Una de mis clases nuevas este año la hago en un colegio y hoy me he llevado una grata sorpresa cuando al llegar me he encontrado con dos chicas árabes esperando... al principio no he querido tentar a la suerte, pero viendo que me miraban con curiosidad les he preguntado si venían a las clases de danza del vientre...

Tras la sorpresa inicial no he podido evitarlo y he empezado a hacerles preguntas, la primera de dónde eran (Nador) y me contestaron como pensando no va a saber ni donde queda... qué cosas! Eso sí, me he comportado y no me he puesto a hablarles en árabe porque me arriesgo a que sólo hablen rifeño o que simplemente no me entiendad, para gran frustración mia y de mi autoestima..

Contenta como una niña chica he dado la clase más surrealista desde hace tiempo, porque mi muñeca abierta no me ha dejado ni cambiarme de ropa..

A media clase me he acercado a ellas para hacerles algunas correcciones y hablando entre nosotras me han comentado que se querían apuntar sobretodo para corregir los brazos, porque los movimientos de cadera no les preocupan tanto.. ya me extrañaba a mi!!!! Les falta soltura, pero estoy segurísima de que la cosa cambiaría de estar en su casa bailando a su aire..

No sé si volverán o no, me haría muchísima ilusión que lo hicieran pero estas cosas van como van... en cualquier caso yo me he sentido un poquito como hace un par de meses en Marrruecos.. no sé si m'entens Amina... :)

Os dejo con la grabación que hicimos hace poco del grupo Les Folles Nuits Bereberes en el Festival Les Nits del Ramadan:

04 de setembre 2008

¿Vivir sin danza? ¿sin música?

En este viaje en el que se ha cumplido a rajatabla lo de los seis grados de separación hemos aprendido mucho, a todos los niveles, aunque a priori no lo parecía.

Pensaba que por una vez estaría alejada de la danza durante tres semanas completas y aunque no me hacía nada de gracia me había hecho tanto a la idea que cuando no se cumplió me cogió por sorpresa, como si no fuera conmigo.

Y es que bailar hemos bailado... y aprender también hemos aprendido. Personalmente, esta experiencia me ha acercado mucho más a la danza tribal... si es que eso era posible.

Todo se ha convertido en música y danza en Marruecos, desde el primer día:

- el primer día o noche, en el que dos belgas cogieron una guitarra española y una darbuka y se pusieron a improvisar para todos nosotros...

- los ritmos hipnotizadores de Djemaa el-Fna;

- la serenata en Ouarzazate, con una botella, una bandeja y las voces rotundas y sensuales de nuestros acompañantes;

- las mujeres con panderos y sus voces, con infinidad de zaghareets en la boda bereber; la orquesta que incitaba a los hombres a bailar en la misma boda;

- los djembes y darbukas tocados por Hassan, Moha, Ahmed, Hassan... que hicieron que Mbarak y Amina se animaran a bailar..

- Joanna y Amina cantando canciones españolas en el 4x4 camino del desierto, acompañadas por el eco de Ahmed... Mbarak y Ahmed cantando canciones bereberes...

- el djembe tocado por Bosso bajo las estrellas en el desierto de Merzouga, que hizo que me estrenara enseñando un par de pasos a Joana y Ahmed y bailando a mi aire en esas preciosas arenas anaranjadas;

- los panderos tocados por el grupo de música gwana en Merzouga y su danza hombres/mujeres.. imposible resistirse a los ritmos, lo que consiguió que llamará la atención de niños y no tan niños;

- la banda sonora de Amina en el coche de Damià y Núria;

- la música que salía de los altavoces de la "Rambla" de Fes;

- los niños tocando mis zaggats en Chaouen... yo bailando con las chicas en la puerta de su casa intentando que nadie nos viera;

- la música que salía de las manos de Imane, su madre y las demás chicas en Chaouen y que se trasmitía a través de las palanganas, de la mesita... sus zaghareets impresionantes... los bailes con ellas en su sala... la orquesta de la boda a la que nos invitaron espontaneamente... el no parar de bailar a su ritmo en una sala hiperpequeña bajo la atenta y divertida mirada de las invitadas a la boda;

- las canciones de boda llenas de zaghareets que se escuchaban por todos los rincones;

- los djembes sonando mientras Joana, Amina y yo hacíamos la cena... el bailar en la cocina sin agobiarme por nada... el juguetear mientras bailaba con Joanna y Hassan... el bailar bajo las estrellas en el Albergue mientras Hassan tocaba el djembe y todos nos miraban...

- Adam improvisando para nosotras con sus manos en la mesa para que bailáramos tribal juntas...

- Amina encantada de poder tocar con cualquier cosa y no estar limitada por ritmos concretos...

TODO es música. TODO se convierte en danza. TODO te acerca a la gente de allí, a su tierra.

Bailan con alegría. Bailan planas. Bailan marcando culo. Bailan despreocupadamente. Suenan zaghareets de alegría por allí por donde te muevas.

El viaje me ha cambiado a muchos niveles. También ha cambiado mi manera de bailar. He cogido mucha más confianza (cosas de la improvisación) y quiero mucho más, si es que eso era posible, esta danza que tanto me está dando. Ahora toca transmitirlo...
.

28 d’agost 2008

Petits moments

" Les muntanyes d'Ait N'braou repetien les paraules de la Joana "Sí, la felicitat és això, és això, és això". N'estava convençudíssima i, per uns instants, se sentia bé, feliç. L'Ahmed, assegut, acariciant el doble djembe, intentava negar aquesta realitat. Qui sap, potser sentia massa por de la vida i s'amagava sota una màscara; una màscara que no podia dissimular gaire temps. En el fons, aquelles paraules repicaven massa fort en el seu cap i li venien unes ganes boges de cridar a la vida. El Hassan, com si intuís l'Ahmed, tocava suaument el seu djembe. Cada toc de tambor era una nova alenada, un nou impuls, un nou somriure. La Sònia escoltava els ritmes suaurs i recordava aquella història que la Gemma havia explicat tantes vegades. Les paraules de la Joana es barrejaven amb la música. I malgrat el soroll, tot era silenci.





La lluna semblava il·luminar aquells petits moments d'intromissió. Potser, per això, el M'barak la mirava tant, com si la vulgués agafar i portar-la al seu cor. La lluna, les estrelles, el cel... Petits somnis que es dibuixaven en les mirades silencioses de tots. Sí, potser això era la felicitat."



Si llegiu el bloc de la Sònia, sabreu que durant el nostre viatge hem tingut una sèrie d'amics molt especials, tot, gràcies a la Bea! Un petó molt gran!!!!Faltarien més noms, com ara, el Moha. Un dia ens van preparar una sorpresa i vam anar a dormir a un alberg, en un poble perdut, on no hi havia ni cobertura. Va ser fantàstic. L'endemà vam esmorzar junts a Boulmane i vaig fer aquest petit relat sobre un dels moments que vam viure aquella nit. El vaig escriure amb molt entusiasme. Volia canviar moltes coses, perquè ara el text està més reposat. Però he decidit que no li vull treure l'espontaneïtat d'aquell moment i el vull recordar així, amb les mateixes paraules que el vaig llegir aquell mateix matí, dedicat a tots els meus amics berebers i a la Joana i la Sònia.
I potser us sorprendrà moltíssim. Però al cotxe de la Joana i el Hassan, vam escoltar moltes vegades una cançoneta (d'acord, a petició meva). No té res a veure amb el que segurament us imagineu, però si parlo d'aquesta colla, he de posar aquesta cançó. De camí a aquest poble, vam aturar fins i tot el cotxe per cantar-la ben alt!




26 d’agost 2008

La tornada

I hem tornat. Costa de creure, però ja som aquí. I tot és diferent, tot és estrany. Sembla com si les nostres ments encara fossin allà, a Boulmane o al desert o a la plaça Jma el Fna. Ara hem de pair tot el que hem viscut i no serà fàcil. Hi ha tantes experiències viscudes, tantes... que no sé ni per on començar a escriure. De moment, us deixem amb una foto típica.
.

11 d’agost 2008

MARROC

Bé, no tenim gaire temps per explicar la quasi meitat del nostre viatge pel Marroc, pero no podem marxar d'aqui sense poder dir que aquest pais és fantàstic (llegiu el bloc de la Sonia i ho entendreu tot). La cultura bereber és formidable, increïble. N'hem quedat totalment enamorades... Ara comencem a descobrir la cultura arab amb un poble, Chaouen, que sembla que caminem per dins d'un gran quadre. Tot esta pintat de molts colors blaus.

I per fer-vos dentetes (què dolenta que soc) dir-vos que hi ha moltes cosetes tribaleres, que hem ballat danses berebers tradicionals (Bea, ens has presentat un angel i t'ho agraïrem sempre!!!), que hem dormit al desert, que hem anat a una boda bereber tradicional, que hem vist danses tradicionals, que hem menjat superbé.

Si heu d'escollir un desti per a les vostres vacances, no descarteu en absolut el MARROC. Ara, aixo si, atreviu-vos a descobrir-lo amb la seva gent perquè aleshores tot sera diferent. No hem acabat el nostre viatge, pero us podem afirmar que alguna cosa ha canviat en la nostra manera de ser i esperem haver-nos contagiat una mica de la seva hospitalitat.

apa boniques, fins la propera!!!!!!

01 d’agost 2008

El vostre estiu

No és que vulgui fer dentetes a ningú, però tinc ganes d'escriure que demà MARXEM al Marroc. Sí, ja ho sé que ho sap tothom, però és que em fa molta il·lusió dir-ho i, a més, que comparteixo aquesta aventura amb la meva habibati Sònia. Ara bé, que ningú s'enfadi perquè tots els estius són genials si creus que han de ser genials, i tant és estar a la Xina com a Núria, a Brasil com a Cambrils. Tots els llocs tenen el seu encant. Fins i tot, si et toca estar a casa. Perquè les vacances sempre són vacances a tot arreu si tens ganes de gaudir-les, de no fer res o de fer moltes coses. És per això que espero que em feu moltes dentetes també a mi i que passeu unes vacances genials, plenes d'aventures, de relax, d'emocions, etc. I és per això que espero escoltar-les o llegir-les!

I perquè us n'acabeu de convèncer de tot això, us deixo amb una cançó que també he posat al meu bloc. Ja ho sé: a vegades, sóc un xic repetitiva. Teniu un fragment de la cançó que Sau va fer un any per a Tv3. Llàstima que no estigui tota, però, tot en aquesta vida, (excepte una coseta) té solució i us copio la lletra. Com diu Sau, "sigues tu el teu equipatge" que l'estiu t'està esperant.

Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut.
No el pots deixar escapar,
Ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates
I deixa´l pel camí,
Surt d´aquí amb la llum de l´alba
Fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
Ja no perdona res,
Saps molt bé que hauràs de fer-ho
Abans no arribi el fred;
La calor és cosa d´hores
I el fred és molt intens.

No el pots deixar escapar,
És el teu estiu.
No el pots abandonar,
És el teu estiu.
Tira´t la vida a l´esquena,
No perdis més el fil,
No el deixis escapar,
Ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer.

Sau

Que se nos vaaan!!

Bueno chicas!! solo queda deciros que os lo paseis genial en las tierras marroquís!






Aqui, mientras tanto, os echaremos de menos, y entre Gio y yo intentaremos que este blog vaya actualizándose!



Buen viaje!!

11 de maig 2008

Próxima parada: Marruecos

Amina y yo estamos preparando el viaje que haremos a Marruecos en agosto... hoteles, riads, albergues, excursiones, ruta, otra ruta, desierto, dromedarios, 4x4... para volverse locas!!

Vamos por libre, con una ruta que nos hemos marcado y que podemos variar a nuestra conveniencia porque de lo que se trata es de pasárnoslo fenomenal y descubrir un país que nos atráe lo suficiente como para pasarnos 21 días dando vueltas por él.

Nos encantaría, ya que estamos por allí, poder hacer alguna clase de folklore marroquí o, por lo menos poder ir a verlo, pero no hay manera de encontrar nada o quizás es simplemente que no sé dónde buscar.

Así que os agradeceríamos cualquier ayuda de cualquier tipo sobre el tema: no hay nada mejor que las recomendaciones de las amigas, sobretodo cuando lo han vivido en primera persona!

Shukran!!