Un dia, el rei demanà al seu visir que li portés, com ja era costum una noia verge. El pobre home va sortir a buscar-la, però com que no en va trobar cap, se'n va anar, temorós d'algun càstig per part del rei, directament cap a casa seva. Aquest visir tenir dues filles d'una rara bellesa. La gran es deia Xahrazad i la petita, Duniazad.
Contaven que Xahrazad era una experimentada lectora, que havia llegit un gran nombre de llibres d'històries, biografies dels reis antics, cròniques de civilitzacions remotes i poesies, moltes poesies. Veient el seu parte trist i amoïnat, li va venir al cap aquest poema:
A qui tingui una pena, digues-li "Les penes no duren,tal com s'esveneixen els goigs les penes s'esfumen".Les mil i una nits
La Sònia ha canviat el disseny del nostre bloc i m'encanta! Només veure'l, vaig pensar en les històries màgiques de Les mil i una nits. És per això que no he pogut resistir posar un fragment petit, la primera vegada on apareix Zahrazad, la que amb les seves històries aconsegueix que el rei no la mati. A més, el poema que posa em sembla força suggerent...
Esperem continuar explicant-vos les nostres particulars històries i que en gaudiu moltíssim!!!!!Ah, i no us oblideu de ballar una miqueta!
