Pàgines

25 de maig 2010

Rumba Amaziga

Sovint, ens podem emportar petites sorpreses. Avui a l'institut els alumnos de 1r cicle de l'ESO feien una audició de música amb un grup que es diu Rumbamazigha. Com ja podeu veure en el nom, és una fusió de rumba gitana de Barcelona i música amazigha. Els nanos han estat supercontents i han acabat ballant i demanant més cançons. La veritat és que no ho havia vist mai en una audició d'escola! Jo m'he salvat de ballar, però no perquè no ho hagin intentant perquè primer han començat les profes a ballar! (sóc molt vergonyosa!) Però no patiu que he ballat després.

Els músics han explicat els instruments i les característiques de la rumba barcelonina i música amazigha amb l'objectiu d'apropar cultures. I la llengua vehicular, el català. Quin català més maco que tenien tots plegats!
Us deixo amb el videoclip promocional, tot i que si entreu al seu web (teniu l'enllaç al principi) podreu escoltar altres cançons que són també molt berebers, però supergenials per ballar! Ja tenim musiqueta per a aquest estiu i disc a comprar! Espero que us agradi molt i escolteu les cançons al web, que estan superbé!


23 de maig 2010

I ens vam apropar

Ahir dissabte vam ballar a la festa del Poble Nou, a can Felipa, que s'organitza per apropar les cultures diferents que conviuen al barri. No hi podíem faltar de cap de les maneres!

Vam arribar amb temps suficient a Can Felipa, però com sempre se'ns va fer curt per vestir-nos i això que aquest cop teníem una sala per a nosaltres! La sala on la Sònia hi fa les classes. Aquest cop el petitó de la casa ens va acompanyar en la seva primera actuació, vestit amb un mocadoret al cap i una samarreta heavy, que feia que tothom digués : "Què maco".

Mentre ens vestíem i el petitó menjava el seu bibe en els braços de la nostra fan incondicional, la Laurita, ens van fer companyia tres de les alumnes de can Felipa de la Sònia. Totes elles molt maques i amb ganes de ballar la seva cançó!



Quan s'apropava l'hora, vam anar a ballar, en un escenari improvitsat al terra perquè al de veritat era petit i estava ple de llums, cables, etc, per a les actuacions musicals de després. Tampoc era qüestió de fer-nos mal! Ballar allà baix va tenir un avantatge molt gran: el públic ens acompanyava encara més.

Finalment, a l'última cançó van ballar les alumnes de can Felipa i nosaltres les vam acompanyar. Era molt maco poder fer una formació d'aquella manera, persones que no es coneixen i poden ballar juntes. Apropar-se, com deia el lema de la festa, a tothom.

Després, nosaltres vam marxar, però la gent del Poble Nou va poder gaudir de menjars d'arreu del món que els mateixos vilatans havien fet. I la gent es veia unida, convivint amb pau. Potser aquest va ser el record més maco que em vaig emportar ahir.

21 de maig 2010

En Joan Petit quan balla

Avui caminava pel carrer i una nena petita amb el seu pare anaven cantant aquesta cançó popular: En Joan Petit! I és clar, ha resultat impossible no cantar-la per dins mentre ells ho feien, perquè alguna cosa tenen les cançons infantils que havíem escoltat de petits que quan les sentim, et transporten al nostre món d'infantesa i ens deixem anar. Costa molt escoltar Sol, Solet o La lluna, la pruna,... i no deixar-se portar pel ritme.

Però En Joan Petit és d'aquelles cançons que no només es canten, sinó que es ballen. Així que estic segura que pel carrer se m'haurà escapat "amb el dit, dit, dit", "amb la mà, mà, mà" "ara balla en Joan Petit". I posant-me a pensar després al despatx, es podria dir que les cançons infantils són en els fons carregades de l'esperit tribal: una rotllana, tots en cercle, i a seguir les ordres del que porta la veu cantant o toca la guitarra. I tots feliços i contents!

Penso que quan es balla no s'hauria de perdre mai aquesta alegria conjunta, les ganes de divertir-te, de fer el pallasso, de deixar-se anar, com els nens petits que segueixen la música sense cap mena de por, sense preocupar-se pel ritme o per si ho han fet bé.

Us deixo amb la cançoneta per si no la coneixeu o no us enrecordeu o simplement voleu agafar uns quants nens i ballar-la amb ells.



I ja que ho som, mentre buscava la cançoneta, he trobat la Cançó de la felicitat per si mai esteu tristos, deixeu-de banda la melancolia. (Sí, ja ho sé, avui estic massa infantil!)

Si estàs trist, i et manca l'alegria,
vinga, fes córrer la melancolia,
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)

Bat les ales, mou les antenes,
dóna'm les dues potetes,
vola per aquí i vola per allà
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)

13 de maig 2010

Apropem-nos que hi ha festa!!!


El sábado 22 de mayo de la mano de Apropem-nos, tenemos una cita en la Plaça de Can Felipa (C/ Pallars 277) para pasar una tarde compartiendo culturas:

A partir de las 18h: RECEPCIÓN DE PLATOS del intercambio gastronómico

TALLERES de henna, bisutería, velas y otros.

19:00h: BIENVENIDA a la fiesta

19:15h: DANZA TRIBAL con ZAGHAREET TRIBAL GROUP

20:00h: INTERCAMBIO GASTRONÓMICO DE PLATOS DE TODO EL MUNDO (para participar hay que llevar un plato cocinado o postre)

21:00h: ACTUACIÓN del grupo de música cubana BEATRIZ VALLADARES Y SU SON

... y fin de fiesta con FESTIMBAL BATUCADA BARCELONA

Alguien da más??? Os esperamos!

04 de maig 2010

Trepitja fort Jonàs

Trepitja fort
En Roc tot just ha arribat a la vida,
no s´imagina quina una ha organitzat.
Al seu voltant tot ha canviat de mida,
passant pel prisma d´uns ulls enamorats.

El pare que se´l mira i al·lucina,
no és cap joguina, que és viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira,
és quan barrina, qui sap si l´entendrà.
A tu, petit vailet,
t´ensenyaré més del que he après,
li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

En Roc és fort com el seu nom indica,
no hi ha fita on no hi pugui arribar.
La mare l´ha portat a la piscina,
ja la domina molt millor que en Tarzan.
A tu, petit vailet,
t´ensenyaré més del que he après,
li diu cantant...

El teu vehicle és
un cotxet sense retrocés,
Sempre endavant.

Trepitja fort, Roc,
sigues tot allò que vulguis ser.
Serà advocat, artista, o potser seràs bomber.
Doblegaràs la vida com un vaixell de paper,
trepitja fort, Roc, trepitja fort...

Lax'n'busto

Ahir el nostre Jonàs va fer un meset! Quan va néixer estava tan emocionada, que no em sortien paraules per explicar-ho. I, la veritat, és que li diria tantes coses que encara em veig incapaç d'escriure-li qualsevol cosa. Així que, de moment, li canto aquesta cançó perquè trepitgi fort a la vida, perquè sempre camini endavant amb els millors dels somriures, i, com ha dit un alumna a classe (hem fet la cançó a acollida), que sigui obert al món i bona persona. Mentrestant, quan el vegi, li aniré explicant el Patufet!


Felicitats Jonàs i molts zaghareets!!!!!!!


Taller ATS mayo

Sábado 15 de mayo
17:30 - 19:30
Precio:
socias 14€ (hasta el 13 de mayo, después 17€)
no socias 17€ (20€ después del 13 de mayo)
El que tendría que ser nuestro primer taller al aire libre del año, se celebrará (visto lo visto) a cubierto en la asociación de vecinos de Can Tintorer.
Machacaremos formaciones y dinámica de grupo; aplicaremos los pasos en duos, tríos y círculos. Traed los crótalos!!!!