Avui caminava pel carrer i una nena petita amb el seu pare anaven cantant aquesta cançó popular: En Joan Petit! I és clar, ha resultat impossible no cantar-la per dins mentre ells ho feien, perquè alguna cosa tenen les cançons infantils que havíem escoltat de petits que quan les sentim, et transporten al nostre món d'infantesa i ens deixem anar. Costa molt escoltar Sol, Solet o La lluna, la pruna,... i no deixar-se portar pel ritme.
Però En Joan Petit és d'aquelles cançons que no només es canten, sinó que es ballen. Així que estic segura que pel carrer se m'haurà escapat "amb el dit, dit, dit", "amb la mà, mà, mà" "ara balla en Joan Petit". I posant-me a pensar després al despatx, es podria dir que les cançons infantils són en els fons carregades de l'esperit tribal: una rotllana, tots en cercle, i a seguir les ordres del que porta la veu cantant o toca la guitarra. I tots feliços i contents!
Penso que quan es balla no s'hauria de perdre mai aquesta alegria conjunta, les ganes de divertir-te, de fer el pallasso, de deixar-se anar, com els nens petits que segueixen la música sense cap mena de por, sense preocupar-se pel ritme o per si ho han fet bé.
Us deixo amb la cançoneta per si no la coneixeu o no us enrecordeu o simplement voleu agafar uns quants nens i ballar-la amb ells.
I ja que ho som, mentre buscava la cançoneta, he trobat la Cançó de la felicitat per si mai esteu tristos, deixeu-de banda la melancolia. (Sí, ja ho sé, avui estic massa infantil!)
Si estàs trist, i et manca l'alegria,vinga, fes córrer la melancolia,
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)
Bat les ales, mou les antenes,
dóna'm les dues potetes,
vola per aquí i vola per allà
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)
3 comentaris:
Jjejejeejeje!! Molaaaaaa!!! No dejes nunca ese ladito infantil que si no , nos hacemos muy mayores y demasiado serios!!! :))
Es verdad lo que dices, me he estado acordando de mis campamentos y de las canciones que cantábamos una y otra vez hasta quedarnos sin voz, y de sus coreografías, jejeje("Som, som ,som els cavallers, llers, llers, i el que diga que si, no te dret...)ufff soy incapaz de escribirla sin faltas, mecachis,:$, Jajajaja!!!
Besitos!!! ( ¡ y gracias por hacerme recordar, ya tengo tonadillitas para toda la tarde) ;)
Per sort crec que aquesta part no la hem perdut :)
Que recuerdos, y siempre te tenemos para acercarnos a ellos.
Besitos.
Publica un comentari a l'entrada