I ens vam apropar

Ahir dissabte vam ballar a la festa del Poble Nou, a can Felipa, que s'organitza per apropar les cultures diferents que conviuen al barri. No hi podíem faltar de cap de les maneres!

Vam arribar amb temps suficient a Can Felipa, però com sempre se'ns va fer curt per vestir-nos i això que aquest cop teníem una sala per a nosaltres! La sala on la Sònia hi fa les classes. Aquest cop el petitó de la casa ens va acompanyar en la seva primera actuació, vestit amb un mocadoret al cap i una samarreta heavy, que feia que tothom digués : "Què maco".

Mentre ens vestíem i el petitó menjava el seu bibe en els braços de la nostra fan incondicional, la Laurita, ens van fer companyia tres de les alumnes de can Felipa de la Sònia. Totes elles molt maques i amb ganes de ballar la seva cançó!

Quan s'apropava l'hora, vam anar a ballar, en un escenari improvitsat al terra perquè al de veritat era petit i estava ple de llums, cables, etc, per a les actuacions musicals de després. Tampoc era qüestió de fer-nos mal! Ballar allà baix va tenir un avantatge molt gran: el públic ens acompanyava encara més.

Finalment, a l'última cançó van ballar les alumnes de can Felipa i nosaltres les vam acompanyar. Era molt maco poder fer una formació d'aquella manera, persones que no es coneixen i poden ballar juntes. Apropar-se, com deia el lema de la festa, a tothom.

Després, nosaltres vam marxar, però la gent del Poble Nou va poder gaudir de menjars d'arreu del món que els mateixos vilatans havien fet. I la gent es veia unida, convivint amb pau. Potser aquest va ser el record més maco que em vaig emportar ahir.