És clar, ara entenc perquè la meva àvia em diu que no sap ballar. La guerra els va prohibir d’anar a estudi i reprimir els sentiments i mostres de felicitat. Tanmateix, com és que tinc la creença que en sap més que jo? Patir una guerra i, encara més, una postguerra no és dansar en la supervivència?
1 comentari:
ES que en el fons tot és dansa...
Publica un comentari a l'entrada