A principi de juliol, les dues primeres setmanes, vaig fer el curs "Identitats conflictives a la literatura del segle XX". En una sessió, el professor va comentar un llibre que tracta sobre les estructures de les metàfores en les societats, no les literàries, sinó aquelles que la gent diu sense adonar-se'n. (Metáforas de la vida cuotidiana de Geroge Lakoff i Mark Johnson). Em va sobtar el concepte de discussió. Per a occident, una discussió és una guerra, ja que veiem el contrari com un oponent, ataquem la seva posició i defensem la nostra. Utilitzem estratègies per demostrar la nostra raó..
A Orient, en canvi, la discussió no és una guerra. "Tratemos de imaginar una cultura en la que las discusiones no se vieran en términos bélicos, en la que nadie pediera ni ganara, donde no existiera el sentido de atacar o defender, ganar o perder terreno. Imaginemos una cultura en la que una discusión fuera visualizada como una danza, los participantes como bailarines, y en la cual el fin fuera ejecutarla de una manera equilibrada y estéticamente agradable.[...]Pero nosotros seguramente no consideraríamos que estaban discutiendo en absoluto, pensaríamos que hacían algo distinto simplemente. Incluso parecería extraño llamar "discutir" a su actividad".
.
Ja ho veieu, a Orient, la discussió és una dansa. Realment, a nosaltres no ens semblaria que estiguessin discutint. Tanmateix, espero que algun dia amb tota la dansa que a poc a poc deixem fluir en el nostre cos puguem discutir amb els altres intentant buscar un equilibri, un joc de paraules que no faci mal i que no acabi amb mal regust de paraules. Una dansa agradable. Cada paraula dita no hauria de ser una daga, sinó una pas per posar bé el cos i ballar. .
Metàfores, simplement. Dansa, per a la vida.
2 comentaris:
Trobo una observacio interessant, a vegades jo tambe m'hi he fixat a les diferents formes de discutir. Tot i no entendre el que diuen, a vegades sembla que estan discutint sobre coses pero un fan amb molta naturalitat, perque potser la seva forma de percebre la 'discussio' es la d'un dialeg que ajuda a enriquir-se.
En angles el mot 'discussion' tampoc te connotacions negatives, sino que es veu com un debat o tambe una conversa amistosa...aixi que estic en terres de 'danses a la recerca de l'equilibri':)
De fet, a mi ha m'heu escoltat més d'un cop quan deia indignada que per a mi discutir no és emprenyar-me amb ningú... la discussió és la millor manera d'arreglar les coses i l'única part dolenta que te és la seva connotació negativa...
Tot ens porta a la dansa, oi??? Per qué serà????
Petons nenas!
Publica un comentari a l'entrada