Diuen que la lluna enamora la ballarina. D'altres històries, però, afirmen que la lluna, encisada de la ballarina, il·lumina els seus passos enmig de la nit perquè la seva dansa es vegi més bé. Hi ha moltes llegendes sobre la lluna, moltes mitologies de com es va crear. Sigui com sigui, a tots els pobles, hi ha molts elements màgics i un d'ells sempre és la lluna i la seva nit. A tots els pobles també hi ha la màgia de la dansa.
Aquest matí, quan m'he llevat i he sortit al balcó, la lluna encara hi era, malgrat que era de dia. No me n'he pogut estar de fer-li una foto, tot i saber que mai la qualitat serà prou bona. Sempre m'agrada veure la lluna a la nit, però quan la puc observar al matí o a la tarda, sota l'ombra del sol, m'encanta. És com si la lluna m'acompanyés aquell dia i em donés força per tot el matí. És com si la màgia de la nit continués en el dia. A la nit he tornat a fer una foto d'aquesta lluna. Havia canviat de posició, però continuava sent la mateixa que cada nit ens captiva, la mateixa que de vegades ens permet ballar en la foscor.
Us deixo amb les dues llunes. Que cadascú inventi la seva història o hi projecti els seus pensaments. O millor, que sortiu al carrer i simplement la contempleu en directe. Quan ens parem un moment a mirar-la, és un moment de silenci i pau.
Un gran zaghareet a la lluna!
3 comentaris:
Molt maco Amineta, com sempre... :-) això em recorda a les darreres classes de dansa a la platja, les que començavem amb la llum del sol i acabavem a les fosques...
Me encanta la luna, de día y de noche, es mi talismán y siempre está ahi.
Seré un poco lunática jejejej.
Un besito compi!!
Jeje sí q es preciosa, tanto de día como de noche, siempre tiene algo especial... y esta última vez q estuvo llena estaba preciosa...
Petonets
Publica un comentari a l'entrada