Pàgines

01 de juliol 2007

Morgana, Mardi Love, Rachel Lazarus i Solace

Fa dies ja havíem anunciat al blog de la vinguda d'aquests artistes a Barcelona. Divendres 29 vam tenir l'ocasió de poder veure'ls en un primer festival dedicat al tribal.

La primera a actuar va ser la Mardi Love, la qual té una tècnica espectacular. La panxa la mou com si res i baixa el seu tors com si no passés res de res. L'única pega que li vam veure és que amb les espatllets tan amunt i aquell mocador que li tapava el coll, semblava, precisament, que no tingués coll.

Després va sortir Solace i van tocar una bona estona. El grup està molt bé. No podia deixar de pensar tota l'estona que aquell teatre no era el lloc ideal per aquell grup. No podia deixar d'imaginar-me tota l'estona que hagués estat genial que haguessin tocat a la plaça del Rei o en uns jardinets d'aquells que són tan especials. Ja me'ls imaginava vestits de joglars, bailarines pel mig i dames mirant els seus trobadors.

El Toni flipava amb el darbukero oficial i jo amb la veu de la cantant que s'havia d'allunyar del micro quan cridava tan fort. La Laia es va quedar meravellada del Tim, el músic que tocava de tot: llaüds, guitarretes, flautes, panderos, etc. I no ens podem oblidar del matrimoni: els dos pianistes i percusionistes.

La dona, la Rachel, que tocava molt bé els cròtals, també ballava. Potser el seu ball no era tan impactant com les altres dues, però era bonic veure-la perquè en certa manera ella sí que formava part del grup i es notava una certa complicitat. Va fer dos balls, com les altres dues artistes, dels quals se n'ha de destacar el segon. En aquest, portava un ventall on li sobresortia una tela vermella molt fina, quasi sedosa. Quan obria el ventall quedava un efecte molt maco i sinuós. La Mari Àngeles ja ha pensat en la forma de fer aquest ventall i hem coincidit a dir que quedaria més cridaner amb dos ventalls.

Abans que la Rachel sortís a ballar, va sortir la Morgana. Va ballar la cançó de Simbel i la veritat és que va ser espectacular. Com sempre, la gent va aplaudir abans d'hora, moment en què la Maria Teresa va aprofitar per mirar-me i dir-me amb els seus ulls que sempre passa igual!

A la segona part de l'espectacle, -va ser força llarg-, van tornar a sortir les bailarines. Destaco per sobre la de la Morgana. Va ser realment espectacular i brillant. Amb un vestit verd preciós i la cara pintada, va fer una dansa amb dues espases. Té un domini de l'espasa que no sabria com descriure'l. Les passa pel davant, pel darrere, per tot arreu amb una rapidesa que fa por. Va haver-hi un moment que tothom es va quedar glaçat. Va estirar el peu esquerre cap amunt de manera que el seu cos quedava en paral·lel amb el terra mentre tenia les espases agafades pel darrere, al costat de l'esquena, amb els braços. Quan estava en aquesta posició tan tensa (divendres li diré al Faustí, el profe de ioga, que ens faci equilibri!!!!), va decidir fer camells. Espectacular. No hi ha paraules suficients.

L'espectacle va acabar, però el grup, Solace, va voler finalitzar-lo amb un detall que vaig trobar preciós. Va oferir a la gent de sortir a ballar amb ells. L'última cançó era pel públic, perquè volien donar-nos la seva música. Quantes vegades sempre he dit que seria genial si això es fes més sovint. La Rachel va sortir a buscar gent. Eva Tallada va ser la primera a sortir! Rachel, però, no es va quedar tranquil·la i va anar a buscar Maria Rosa, la profe que a transmès tan bé el tribal. Mari Àngeles i jo no vam poder evitar de fer un zaghareet i, fins i tot, quan Maria Rosa estava ballant, la Mari Àngeles va cridar ben fort un "guapa!". La veritat és que no n'hi havia per menys. Sempre és un gust veure Maria Rosa ballar perquè ho fa d'una forma tan senzilla i natural que enamora. Van sortir altres noies, però Maria Rosa no deixava de deleitar-nos amb els passos de tribal. Va haver-hi un moment que, fins i tot, la Rachel s'hi va afegir.

En fi, va ser un espectacle que no ens podíem perdre. Vam poder gaudir de tres bailarines magnífiques i de la màgia d'un grup que transmet la seva música per ser ballada i sentida.

Lamentem no tenir cap foto del moment, però estava prohibit. Ara bé, us hem posat algunes fotos i un minivideo de la Morgana on podreu veure les seves habilitats.


3 comentaris:

Sònia... no tan fiera... ha dit...

Ohhhhhhhhhhhhhhh

Que envidia... aunque cuando leais nuestra cronica de las 7 horas de espectaculo....

Y que decir de Maria Rosa, que es lo que tiene el tribal puro: nunca te pillaran en blanco, siempre tienes cosas que bailar...

Gracies per la teva cronica habibi meu!!

Georgina ha dit...

Que guay!!!!!!!!
Sona molt i molt be, ja ens explicarem amb tot detall aviat...
Petonets per la nostra Amina, ja saps que encara que no estiguis aqui fisicament, al Cairo hi ha personetes que es recorden de tu i aixo vol dir que tu vas deixar un trosset de tu per aqui...
Ara ja us entenc molt mes, es que mira que han estat poquets dies pero li he agafat estima!
Muaks

Nandini & Toni ha dit...

Molt bé habibita fins avui no he tingut el plaer de llegir el blog, ho has explicat la mar de bé. Si es que la que vale vale!
Hem de mirar de fer lo de les espases, eh? je,je, pot sortir de tot pero imaginat com ens ho podrien passar intentantlo.....petonets habibitas