Samba tribal!!!

Dijous dia 28 de juny vam tenir l'oportunitat de ballar samba a l'estil oriental. Sempre s'ha dit que el tribal és una fusió de diferents balls orientals. Nosaltres vam anar més lluny i vam fer una barreja de la samba amb el tribal. Hem trigat dies a posar alguna coseta, però fins avui no teníem les fotos (i vídeos)!

Tot va començar quan la Laia coneixia un noi de la seva feina que tocava en un grup de samba a les Festes Majors de Gavà. Van plantejar-se la idea de combinar la samba amb la dansa oriental. I, a poc a poc, vam anar embolicant la cosa perquè la gent hi participés. Al final, al dia de la gran actuació, molta gent va fallar, entre elles, la nostres egípcies per motius obvis i les nostres Maries (Teresa i Ángeles) que estaven superagobiades!També molta gent de dansa que portava uns dies molt estressants. Esperem que ja estiguin millor!

Així que a les 8 vam quedar la Tere i jo. Després, va venir la Laia. Mentre esperàvem la Laia, vam veure per la Rambla un amic de la Sara i la Sílvia, al qual vam cridar mentre corríem; el pobre noi va quedar espantat. Vam trucar a les dues tribaleres i es van afegir a la moguda, tot i que primer havien de canviar-se i aquestes coses. A la Torre Lluch, a les 9, vam trobar-nos amb l'Ana i amb el seu marit, qui ja s'ha convertit amb el nostre fotògraf i gravador de vídeo. (Li hem de donar les gràcies ben donades!).

De forma molt tímida, vam entrar un altre cop a la Torre Lluch darrere dels músics i vam fer improvitsació total en un primer moment. Després, van tocar cada un dels grups.

.

Quan ja semblava que no ballaríem més i esperant encara a les dues nostres nenes, vam entrar a dins dels jardinets del Museu. Allà es van col·locar els tres grups de dansa i quan anàvem a ballar al mig de la gespa dels jardinets, van aparèixer la Sara i la Sílvia, com un miracle.

.

Vam ballar, cada una a la nostra manera. Però, tot i el desordre, mirant el vídeo, hem pogut veure que no va quedar gens malament! Teníem una formació de tres a tres i anàvem passant pel mig soles o amb alguna companya. Van ser uns deu minuts intensos on van poder ballar gaudint del moment. Va donar la casualitat que totes erem de tribal, per la qual cosa no podíem evitar de fer algun passet tribal. Des d'aquí, aprofito per dir una cosa que la Sònia ja ha mencionat en alguna ocasió: és molt maco com de vegades la gent de tribal vol participar en el grup de les zaghareets i aporta una vitalitat i energia que s'encomana!Moltes gràcies a les que vau participar perquè sense vosaltres no hagués estat possible.

.

Després dels jardinets i d'una copa de cava que va oferir l'Ajuntament (també hi havia canapès, fideuà i postres que vam cruspir al final de tot!), vam tornar a la Torre Lluch amb el pas de tres quarts o zaghala. Vam decidir fer posició tribal, la qual vam acabar desestimant perquè pensàvem que quedava malament. Ara, avui, mentre veia els vídeos, comprovava amb molta satisfacció que no va quedar gens malament! Vam fer més improvització!

Els grups van tornar a tocar per separat i en l'últim de tots, en el del company de la Laia, ens hi vam tornar a afegir, menys la Tere que va haver de marxar. Llàstima! Vam entrar imitant el pas de samba, però vam acabar fent una rotllana agafant els nens perquè puguessin ballar. Els nens estaven encantats i era molt bonic veure la seva expressió de felicitat i sorpresa. Ens hagués agradat una mica més de temps (i llum) per poder agafar els músics i la gent de la plaça.

.

La samba, la dansa oriental i el tribal es van barrejar. Va ser una fusió total i el resultat va ser una gran satisfacció i alegria de ballar sense pensar, sense regles, només "disfrutant" del moment.

Samba! Samba! Samba tribal!