I hem tornat. Costa de creure, però ja som aquí. I tot és diferent, tot és estrany. Sembla com si les nostres ments encara fossin allà, a Boulmane o al desert o a la plaça Jma el Fna. Ara hem de pair tot el que hem viscut i no serà fàcil. Hi ha tantes experiències viscudes, tantes... que no sé ni per on començar a escriure. De moment, us deixem amb una foto típica.
.
7 comentaris:
No, no és fàcil... es més difícil del que em pensava...
No es fácil...
Me alegro de que todo haya ido genial!
Nos leemos, escribimos, vemos ...
Besos!
Benvingudes,
Deu costar, però us emporteu les experiències viscudes, espero que les compartiu amb tothom que us estima i us esperava!
M'alegro que ja estigueu aqui i que aviat pugui escoltar o llegir totes aquestes històries fascinants.
Enveja sana és el que hi ha perquè negar-ho!
Un peto molt fort!
Que bonic deu ser tot allò, espero que pogue escriure molt i molt sobre el vostre viatge al MArroc :-)
Un petó
Poco a poco ir volviendo a la realidad...
Ya nos contaréis detallitos de la experiencia :)
Besitos!!!
Lo pasado, pasado está, acuérdate de tu frase "No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente" déjala volar hacia lo bueno.
Y, queremos ver fotos!!!
Mil besos para la fiera de mi niña..
Benvingudes!!!
Petonets a la meva princessa i a la fiera de mi niña!!!
Publica un comentari a l'entrada