TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER
Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada
feliç dins els meus abraços. [...]
Vicent Andrés Estellés
Sóc conscient que aquest poema no té res a veure amb la dansa tribal, però per a mi expressa un dels sentiments que m'aporta la dansa: la sensualitat. La dansa surt de dins per expressar allò més ocult. De vegades, no trobem les paraules suficients per expressar i la dansa és capaç de transmetre-ho. Ara bé, en tant que vivim en comunitat, la dansa és capaç d'unir aquest sentiment d'unió. La dansa tribal combina aquests dos aspectes: la sensualitat individual posada en mans d'un grup de gent. La dansa tribal toca de peus a terra per arribar al cel. La música obre allò que portem més endins i ho treu a fora: "més que entregada confiada feliç dins els meus abraços". Bé, potser he pecat d'associar un poema d'estimació total amb la dansa tribal. Potser sí. Poesia i dansa tenen el misteri de deixar-nos anar, una de forma individual, l'altra de forma comunitària. Balleu noies (nois) al so de les paraules del vostre cor, al so de les paraules del grup. Rieu i ploreu juntes. Obriu el vostre grup, però sense mai deixar la vostra sensualitat, la vostra unicitat. [Us recomano la lectura total d'aquest poema].
3 comentaris:
Qué maco nena!!!! Crec que si amb el poema no havia quedat clar amb les teves paraules ho has aclarit tot... molt molt maco!
Petons habibi!
A mi m'han agradat casi més les paraules de la Gemma q el poema;)
ei, això sí que no, que el poema és molt més maco. Llegiu-lo tot sencer. És una recomanació!!!!!
Publica un comentari a l'entrada