Exercici poètic

Dormir la nit abans de marxar a un viatge sempre costa. Primer, perquè hi ha mil coses a fer abans de marxar i preparar un munt de coses. Segon, perquè els nervis del viatge et fan pensar com anirà tot. És per això que, com que tenia el cap ben despert, he intentat fer un exercici poètic amb rima fàcil per veure si així em cansava. No és cap meravella, però he pensat que estaria bé compartir-lo.

I al mig del desert ballaven
Nit i dia, sota els estels.
No es cansaven mai. Continuaven.
Onades de braços als mil i un cels.
Carícies suaus que dansaven
Entre tambors, cròtals i vels.
Només amb la dansa trencaven
Tots els límits i tots els tels.

Ja us he dit que era un simple exercici poètic. I si llegiu les inicials de cada vers, us podreu trobar a vosaltres mateixes/os en un dia com avui. Que tingueu una bona nit i un dia fantàstic. Jo intentaré anar a dormir.

La vi bailando en la oscuridad,

bailaba para si misma,

y vive consigo misma.

.

La vi bailar y oi sus suspiros.
.

La vi bailar en silencio,

bailaba sin música, sin melodía.

Bailaba sobre los ritmos del silencio asesino.

Bailaba sobre la luz de la extrema oscuridad.

.

Se movía de un sitio a otro.
Sin esposas ni ataduras,

sólo existía ella

y nada sino ella.

Dejó de moverse en la oscuridad,

se sentó en el suelo

para recuperar el aliento.

.

El aliento se agotó

en el gran baile,

el baile de si misma.

"La bailarina del templo" - Shokry Mohamed.

Un dels signficats de la dansa

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada
feliç dins els meus abraços. [...]
Vicent Andrés Estellés

Sóc conscient que aquest poema no té res a veure amb la dansa tribal, però per a mi expressa un dels sentiments que m'aporta la dansa: la sensualitat. La dansa surt de dins per expressar allò més ocult. De vegades, no trobem les paraules suficients per expressar i la dansa és capaç de transmetre-ho. Ara bé, en tant que vivim en comunitat, la dansa és capaç d'unir aquest sentiment d'unió. La dansa tribal combina aquests dos aspectes: la sensualitat individual posada en mans d'un grup de gent. La dansa tribal toca de peus a terra per arribar al cel. La música obre allò que portem més endins i ho treu a fora: "més que entregada confiada feliç dins els meus abraços". Bé, potser he pecat d'associar un poema d'estimació total amb la dansa tribal. Potser sí. Poesia i dansa tenen el misteri de deixar-nos anar, una de forma individual, l'altra de forma comunitària. Balleu noies (nois) al so de les paraules del vostre cor, al so de les paraules del grup. Rieu i ploreu juntes. Obriu el vostre grup, però sense mai deixar la vostra sensualitat, la vostra unicitat. [Us recomano la lectura total d'aquest poema].