Dormir la nit abans de marxar a un viatge sempre costa. Primer, perquè hi ha mil coses a fer abans de marxar i preparar un munt de coses. Segon, perquè els nervis del viatge et fan pensar com anirà tot. És per això que, com que tenia el cap ben despert, he intentat fer un exercici poètic amb rima fàcil per veure si així em cansava. No és cap meravella, però he pensat que estaria bé compartir-lo.
I al mig del desert ballaven
Nit i dia, sota els estels.
No es cansaven mai. Continuaven.
Onades de braços als mil i un cels.
Carícies suaus que dansaven
Entre tambors, cròtals i vels.
Només amb la dansa trencaven
Tots els límits i tots els tels.
Ja us he dit que era un simple exercici poètic. I si llegiu les inicials de cada vers, us podreu trobar a vosaltres mateixes/os en un dia com avui. Que tingueu una bona nit i un dia fantàstic. Jo intentaré anar a dormir.
