Dibujito

Mi última bailarina surgió de la nada, de tomar el lápiz y un papel a sucio sin intención de dibujar algo en concreto (por eso en la pandereta hay una especie de D a boli que estaba antes de empezar a dibujar)... aunque, a medida que dibujaba, una de las ideas que me rondaban por la cabeza tomó forma y no pude dejarla hasta que no me sentí un poco satisfecha.
Mientras la dibujaba pensaba: me gustaría que fueras una chica cualquiera, alguien que baila en una fiesta popular o con sus amigas al son de una pandereta. Una chica bella, no tanto por sus atributos físicos como por el magnetismo de su gracia y expresividad.
Algo que cuesta mucho de plasmar, pero que me gustaría llegar a transmitir... gracia y movimiento son dos retos que no sé si algún día podré poner sobre el papel!

Un dels signficats de la dansa

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada
feliç dins els meus abraços. [...]
Vicent Andrés Estellés

Sóc conscient que aquest poema no té res a veure amb la dansa tribal, però per a mi expressa un dels sentiments que m'aporta la dansa: la sensualitat. La dansa surt de dins per expressar allò més ocult. De vegades, no trobem les paraules suficients per expressar i la dansa és capaç de transmetre-ho. Ara bé, en tant que vivim en comunitat, la dansa és capaç d'unir aquest sentiment d'unió. La dansa tribal combina aquests dos aspectes: la sensualitat individual posada en mans d'un grup de gent. La dansa tribal toca de peus a terra per arribar al cel. La música obre allò que portem més endins i ho treu a fora: "més que entregada confiada feliç dins els meus abraços". Bé, potser he pecat d'associar un poema d'estimació total amb la dansa tribal. Potser sí. Poesia i dansa tenen el misteri de deixar-nos anar, una de forma individual, l'altra de forma comunitària. Balleu noies (nois) al so de les paraules del vostre cor, al so de les paraules del grup. Rieu i ploreu juntes. Obriu el vostre grup, però sense mai deixar la vostra sensualitat, la vostra unicitat. [Us recomano la lectura total d'aquest poema].

Dibujito

No está todavía muy presentable, además mi cámara vive en los años 70... pero bueno así me decido a colgar algo en el blog!!