Llir entre cards

Estimada midons,

Avui no us puc escriure un bell poema. El paper tot són esborralls i només puc tintar el vostre nom, donzella que m'heu robat el cor i el pensament. Intento esculpir amb les paraules la millor cançó que s'hagi fet de vós, però la mà erra el meu camí, defalleixo i ploro amargament. Què atura la meva ploma que no us rendeix un homenatge com caldria? És potser la visita del meu mestre, el millor dels trobadors que mai hagi existit, que em frena a continuar perquè al costat seu totes les paraules queden buides i en fujo com el nen que s'escapa del seu pare perquè sap que ha fet quelcom malament? És potser que quan penso en vós la sang em bull tant que em quedo blanc? Potser, segurament, és aquell somriure que em vàreu fer en el ball del comte de Tolosa el que no em deixa seguir. Dia i nit resona en mi aquella melodia i veig amb nitidesa el vostre formós cos dansant amb harmonia.

Us demano excusa, bona dama, pels meus mots i la meva incorrecció de no portar-vos bones de la vostra grandesa i bellesa. El meu joglar està trist perquè no us pot dur cap vers que canti les vostres gentils gràcies i la vostra bondat de totes les senyores del comtat.

Tanmateix, estic sotmès a vós. I ja que no estic al vostre costat, que no us puc veure ni sentir, deixeu-me, encara que sigui per una carta i no amb una rima galant, dir-vos que sóc el vostre humil servidor, que sou la més gentil de totes i el lliri més preciós de tots els lliris. Llegiu la meva carta amb tot el meu amor i tingueu per segur que és franc i honest. Recordeu que només alleugereixo el meu dolor per vós quan us escric i retorneu-me, si Déu vol, una lletra de vós, que serà per a mi aquell bes que tant enyoro i desitjo de vós.

Vós sou el sol que desperta totes les flors i perfuma el meu aire amb una dansa suau i bellíssima.

El vostre trobador que us estima.

Sempre que he escrit un relat al bloc ho he fet sobretot en tercera persona, intentant que fos molt íntim i personal, buscant el fet de deixar-se portar igual que quan s'escolta música o es balla. Avui ho he fet diferent, potser perquè enyoro no haver fet res de trobadors aquest any a l'institut després de tocar-los gairebé cada any. Tampoc parlo específicament de cap ball o dansa, tot i que ho nombro de passada ni tampoc d'un Orient mític. Parlo de la necessitat d'escriure i sincerar-se amb un mateix amb el pretext d'una carta trobadoresca d'un enamorat, seguint, en la mesura que m'és possible, els seus esquemes literaris.

Avui he fet una petita excursió amb dues de les meves zaghareets i els agraixo especialment la tornada, plena de reflexions literàries que trobava a faltar. Elles en diuen freakisme. I aprofitant que els trobadors mai revelaven la identitat de les seves dames, seguiré amb aquest joc amb un missatge especial per a elles. Dama que avui heu somiat amb Irlanda, aquesta és la vostra carta especial per avui, el vostre conte dedicat a vós. Dama que Grècia teniu en el vostre camí, estic segura que vós també sereu aquella dama culta del Renaixement. Moltes gràcies, gentils senyores, per aquest dia.

Estimats lectors, perdoneu-me per tot allò que no s'entengui i sigueu lliures sempre de fer allò que us faci expressar allò que sentiu, ja sigui ballant, escrivint o cuinant.