Sumarem fent tribal

Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.
Brams, Quan surt el sol

En època de crisi, i potser no tant de crisi, apareixen debats sobre la societat i els nouvinguts. Ningú està en contra d'ells, però clar ells no fan res per adaptar-se a la nostra cultura i a sobre els fem mesquistes o els organitzem l'any xinès. Segurament, part de raó tindran, però em sembla més coherent pensar que la integració en una societat ve per part de totes les cultures que hi conviuen sense que hi hagi guetos. Una mica com el que propiciava la festa del Poble Nou per apropar diferents cultures on vam poder veure com una iaia catalana de tota la vida portava un pa de pessic que tenia una pinta extraordinària al mateix temps que preguntava què era aquell menjar que havia portat una dona marroquina.

Anem a un món global, on no sabrem mai on ens tocarà viure i de quina manera. No ens hem de tancar, hem de compartir si volem que aquests nouvinguts s'integrin en la nostra societat deixant que les creences religioses o idees siguin particulars, acceptant que són diferents i alhora iguals a nosaltres. Estic farta de sentir discursos que no porten a enlloc, que no són constructius per por a perdre la nostra cultura, discursos sovint de gent amb estudis (aquesta setmana mateix vaig presenciar un debat sobre aquest tema a l'institut) o de sentir la cantarella que en els seus països respectius no tindríem la llibertat que els donem. Estem aquí, no allà i com va dir la Sònia un cop "es tracta de sumar". Em va encantar aquesta frase!

Sí, és tracta de sumar o com deia un profe meu de "ser homes i dones de la conjunció I i no pas de la conjunció O". Avui he vist un matrimoni format per un xinès i una dona catalana que tenien una nena preciosa. L'altre dia al diari va sortir que a Barcelona el 12% de matrimonis estan formats per algun dels dos d'altres nacionalitats. Potser aquests fills quan siguin grans ens ensenyaran a com conviure diferents cultures i, perquè no, crear-ne i afegir noves formes a la nostra. I potser qui sap, alguns d'ells ballaran tribal perquè amb aquesta dansa també sumem formes de danses de tot el món. En breu, hi afegirem el pas sardana!

Us he posat abans un fragment d'un cançó que m'agrada molt de Brams. Aquí la podeu escoltar també. Construir una societat entre tots els que hi vivim de forma natural, igual que el sol surt cada matí. Poder explicar als nostres fills rondalles d'arreu del món perquè aprenguin més. Poder ballar tot tipus de cançons amb tothom. De moment, sumarem fent tribal.

Demano disculpes per si he ferit la sensibilitat d'algú. No pretenc fer un debat i s'han de respectar totes les idees i segurament totes tenen part de raó o observacions a tenir en compte. Només ho he escrit per donar coratge, perquè segur que tard o d'hora trobarem la forma per viure tot el món en pau. Encara no sabem com, però arribarà. I em sembla que això ho vol tothom.