Llavis

Després de l’espectacle, la Sumeia no volia tornar a casa. Alguna cosa la feia quedar-se en aquella sala. Les altres van recollir el vestuari i començaren a desfilar. Estaven molt cansades. - Què tens Sumeia? L’actuació ha anat bé! No siguis tan dura amb tu! Va, anem a celebrar-ho! - Sí, ha estat genial! Però…mira… tinc ganes de quedar-me una estoneta més. No sé…
- Segur que estàs bé?
- Sí, sí, sí, aneu, aneu! 10 minuts i marxo! Estareu al bar turc, oi?
- Sí, és clar!

Tanmateix, la Sumeia pensava estar més de 10 minuts. Tenia una sensació estranya. No sabia com descriure-ho. Només estava convençuda que s’havia de quedar allà, tranquil·lament, amb una copa a la mà mentre contemplava l’escenari que minuts abans l’havia acollit. Va deixar la bossa al vestuari i es va asseure en un racó de la barra d’aquell local. Estava allunyada de la gent que mirava atenta el següent espectacle. A poc a poc, mentre girava la canya del seu mojito, va alçar els ulls per observar el públic de la sala. Un silenci escrupolós regnava en la mirada dels espectadors mentre la boca s’obria d’admiració i la respiració era lenta i sostinguda per fer el mínim soroll. Què era allò que feia que la gent estigués d’aquella manera?

Encuriosida i portada per la inèrcia, va mirar l’escenari. Un encantador de serps tocava la seva flauta mentre la bèstia s’enfilava pel seu cos. Mai li havien agradat aquella mena d’espectacles. Bé, de fet, mai havia pensat que en veuria cap. Les notes, el moviment, els colors, les llums, els ulls verds de l’encantador van dominar la ment de la Sumeia. Es va transportar a l'Índia, vestida com les orientals, envoltada d’encens, lotus, flors i aquell encantador de serps, el seu encantador. Junts descobrien nous móns. Ella tenia més força, es deixava portar, es deixava estimar i estimava amb tots els sentits. Una suor li recorria pel cos.

Una de les companyes estava inquieta. Havia passat més de mitja hora i la Sumeia no apareixia. Va decidir anar a buscar-la. Després de caminar molt ràpidament, va entrar al local i també es va sentir mig hipnotizada per aquella música i aquelles llums de colors tan místiques que es barrejaven amb el fum de l’encens. Després d’aquella sacsejada que la va fer aturar i quasi oblidar el que venia a fer, va girar la vista des de la mateixa entrada. No la divisava entre les butaques dels espectadors, és clar, que, també, hi havia massa foscor. Va anar els vestuaris i no hi era. Només quedava la seva bossa. Això volia dir que encara estava en aquell local. Va sortir disposada a buscar-la entre les butaques de la sala. Quan estava a punt de començar a passar pel passadís de l’última fila, una expiració general del públic la va tornar a paralitzar. No sabia què passava. Va aixecar el cap i va veure la Sumeia, asseguda a la barra, tocant-se els llavis pel que havia fet aquell encantador. Tothom estava bocabadat. Fixant-se més en la seva amiga, va contemplar uns llavis totalment sensuals, tocats amb delicadesa, amb tendresa. Uns llavis desitjosos de fer-se estimar fins l’últim extrem per aquell encantador d’ulls verds. Va mirar cap a l’escenari i va notar que l’encantador de serps desgustava aquells llavis amb els seus ulls verds. No feia falta cap paraula.

Bé, habibati, et devia aquesta història des de feia mesos, quan et vaig fer aquesta foto. En aquell dia al nostre bar turc la història no era aquesta, però ja saps que sóc molt mentidera! Aquest és el meu petit homenatge per la feina que fas al nostre grup! (un altre dia, ja dedicaré a la resta de components perquè també sou fantàstiques i feu un munt de cosetes per al grup!) Ja sé que la història no és molt bona, però vaja espero que ben aviat descobreixis aquest home que sigui ben teu, que sigui com tu desitges que sigui. I, bé, a tots i a totes, espero que si encara no el teniu o la teniu, arribi ben aviat. I els que tingueu parella que gaudiu molt cada dia, aprenent a descobrir-vos a cada minut!

Un petó ben fort a totes les zaghareets, a totes les ballarines i a tothom!!!!Que aquestes festes us portin molts petons afectuosos i plens d'amor i alegria!!!