La Carolena Nericcio ja arriba!

Tothom ho sap (i en paraules de J.V. Foix) i és profecia, que demà la Carolena Nericcio arriba a Barcelona. La gran Carolena Nericcio, la reina del tribal ATS, estarà a la nostra ciutat. Demà la podrem veure, però nosaltres estarem més contentes de veure dues de les nostres zaghareets, la Sònia i la Bea, allà dalt de l'escenari ballant amb ella.

Moltíssims zaghareets!!!!!!!!!!!!!!

El cel estrellat

La Via Làctia. Estrelles fugaces. Havia sentit aquestes paraules a les classes de naturals de primària, feia molts anys, quan encara hi havia l'EGB. Com deuria ser la Via Làctea? Com es podia veure? Les estrelles es veien molt minses al seu poble. Només en dies de pluja, quan s'obrien les clarianes, es podian divisar punts molt brillants en el cel.

La Laila sempre preguntava al seu pare què eren. No en treia mai l'entrellat. Galàxies llunyanes, sols, planetes, que havien esclatat milers i milers d'anys, tants que ni el matemàtic més bo del món els podia comptar. Tant era. Les estrelles eren maques igualment i ella les contemplava quan la Lluna era la senyora de la nit.

Un dia, quan ja era més gran i havia abandonat mirar el cel i trobar mil formes a cadascun dels estels, va escoltar la història d'un rodamon que havia visitat molts llocs i que sabia moltíssimes coses. La gent al seu costat feia un silenci sepulcral, com si les seves paraules arribessin a tallar fins i tot els batecs del cor per ser escoltades millor. El viatger parlava i parlava. La Laila s'imaginava en llocs fantàstics, misteriosos, paradisos perduts i la seva ment divagava per països pels quals no n'havia sentit ni a dir el nom. Quan ella ja estava submergida en móns perduts, aquell senyor que havia aparegut del no res, va començar a descriure la Via Làctia i les estrelles fugaces que havia pogut veure al desert del Sàhara. Tot es va aturar. Va recordar els seus estels. En quin moment els havia abandonat? Per què ja no mirava el cel?

Mesos més tard, la Laila era allà, en una nit sense núvols i les estrelles a les seves mans. Havia trobat el seu cel estrellat tan enyorat.

La setmana passada vaig posar un examen als meus alumnes. I com és d'esperar, hi ha una part de redacció que val dos punts [un regal!] amb la condició que havia de ser en 3a persona i versemblant [ja que era el tema a estudiar]. N'hi havia una de molt maca i em va fer pensar quan vam viatjar al Marroc, així que m'he deixat portar i he escrit aquest relat, igual que la dansarina balla millor quan sent la música. Espero que tots els vostres desitjos arribin a les vostres mans, perquè les estrelles -la bellesa- és necessària a les nostres vides

Per molts anys habibaty!

Pues sí, ella ya lo adelantó más o menos ayer... tras el cumpleaños de Zaib llega Amina, un poco más y conseguimos el pack 2x1!!!

Hoy Amina cumple años, otro año más juntas! Para mi es muy especial, creo que todas lo sabéis de sobras: empecé en esto de la danza con ella, las dos en las últimas filas de la clase, en plan disimulado, como quien no quiere la cosa.. y llevamos juntas ya.. ufff mucho tiempo teniendo en cuenta lo que se mueve en este mundillo a veces!!

Zaghareet Tribal no sería lo mismo sin ella, sin su entusiasmo, sin sus vueltas, sin sus pañuelos y sus flores frescas, sin sus exámenes por corregir..

Per molts anys!!!!!!!!!! (t'ho volia escriure en àrab, però no em deixa!!!)
.
.
.

Moltes Felicitats!

L'any passat ens vam dir la Zaib i jo que ens havíem de fer una foto juntes per celebrar els nostres aniversaris al bloc. Com era d'esperar, no ho hem fet! Però no passa res, perquè al cap i a la fi, avui és el seu dia i se'l mereix tot per a ella.

Us he posat una foto molt divertida on semblava sortir del país dels Barrufets! Perquè s'ompli d'alegria i perquè aviat tornarà a ballar -ara, amb el seu patufet- amb nosaltres!!!! Perquè, simplement, està guapíssima!

MOLTES FELICITATS!

Sant Jordi

SANT JORDI GLORIÓS


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Sagarra



Feliç diada de Sant Jordi. Que tingueu moltes roses i llibres!