La Via Làctia. Estrelles fugaces. Havia sentit aquestes paraules a les classes de naturals de primària, feia molts anys, quan encara hi havia l'EGB. Com deuria ser la Via Làctea? Com es podia veure? Les estrelles es veien molt minses al seu poble. Només en dies de pluja, quan s'obrien les clarianes, es podian divisar punts molt brillants en el cel.La Laila sempre preguntava al seu pare què eren. No en treia mai l'entrellat. Galàxies llunyanes, sols, planetes, que havien esclatat milers i milers d'anys, tants que ni el matemàtic més bo del món els podia comptar. Tant era. Les estrelles eren maques igualment i ella les contemplava quan la Lluna era la senyora de la nit.
Un dia, quan ja era més gran i havia abandonat mirar el cel i trobar mil formes a cadascun dels estels, va escoltar la història d'un rodamon que havia visitat molts llocs i que sabia moltíssimes coses. La gent al seu costat feia un silenci sepulcral, com si les seves paraules arribessin a tallar fins i tot els batecs del cor per ser escoltades millor. El viatger parlava i parlava. La Laila s'imaginava en llocs fantàstics, misteriosos, paradisos perduts i la seva ment divagava per països pels quals no n'havia sentit ni a dir el nom. Quan ella ja estava submergida en móns perduts, aquell senyor que havia aparegut del no res, va començar a descriure la Via Làctia i les estrelles fugaces que havia pogut veure al desert del Sàhara. Tot es va aturar. Va recordar els seus estels. En quin moment els havia abandonat? Per què ja no mirava el cel?
Mesos més tard, la Laila era allà, en una nit sense núvols i les estrelles a les seves mans. Havia trobat el seu cel estrellat tan enyorat.
La setmana passada vaig posar un examen als meus alumnes. I com és d'esperar, hi ha una part de redacció que val dos punts [un regal!] amb la condició que havia de ser en 3a persona i versemblant [ja que era el tema a estudiar]. N'hi havia una de molt maca i em va fer pensar quan vam viatjar al Marroc, així que m'he deixat portar i he escrit aquest relat, igual que la dansarina balla millor quan sent la música. Espero que tots els vostres desitjos arribin a les vostres mans, perquè les estrelles -la bellesa- és necessària a les nostres vides
4 comentaris:
Jolín! pero si eres una escritora fantástica!
Gemma, hoy he tenido un muy mal día, de esos en que te cuestionas mil cosas absurdas y que te hacen pensar lo peor. Dias de esos en que te olvidas de lo que realmente importa, así que te doy las gracias por esto que has escrito, me has devuelto la sonrisa, lo único que me apena un poquito es no habértelo podido escribir en catalán porque aún me cuesta...mil gracias...de verdad.
Ostres. Si ha estat així, m'alegro moltíssim que t'hagi pogut ajudar. De veritat. Pell de gallina. Un petó ben fort i espero que avui el dia sigui fantàstic.
I no pateixis per la llengua!
Hala, Amina....qué deseos tan bonitos, qué palabras tan dulces...
Una estrella-besito!!
Publica un comentari a l'entrada