Felices zaghareetfiestas!!!

Pica aquí


Me meoooooooooooooo
- made by Amina -

Hafla i Ràdio!

La hafla de dissabte passat va ser genial. Vam riure moltíssim i tothom s'ho va passar molt bé. La taula era ben ampla, cosa que ja va bé, perquè sempre hi ha infinitat de menjar! Les fotos de famoses amb el logos van quedar de professionals. Què guapes que esteu totes! I, els balls, van ser molt macos i, ara ja ho podem dir, divertidíssims!!!!!!!!!!! Tan de bo tots els sopars fossin com aquests!

Moltes gràcies a totes! A la Sònia per fer-ho tot possible i semblar que tot sigui màgic, a la Naida per ser la millor retalladora de papers i el Papanoel més pelut hindú, a la Zaib per ser una jurat espectacular i organitzar tota aquella taula, a les ballarines pels seus somriures, coreos i les seves espelmes. Moltes gràcies!

I, canviant de tema totalment, però amb un cert lligam, avui uns alumnes que estan fent un projecte de ràdio han estant entrevistant a profes sobre les seves aficions més amagades. Avui m'ha tocat a mi i han fet una entrevista genial. M'ho he passat molt bé i, al final, coses del tribal, hem acabat ballant. Tenen futur aquests nois i noies! M'han dit que aquests dos dies editaran una mica el so, però que per després de Nadal, ja tindran els podcasts fets i començaran a emetre la ràdio aquestes mateixes vacances per anar provant. Quan me'l passin, ja us l'adjuntaré perquè sembla mentida que tinguin ja 15-16 anyets! Amor de profe!

Dunes

Estic segura que molta gent quant sent la música de Lawrence d'Arabia s'imagina mil històries de l'Orient. Què hi haurà que ens fascina tant? Quines històries s'amaguen a dins nostre? Aquí teniu la música amb imatges d'Orient i una possible història. Però n'hi hauria tantes... Espero que trobeu la vostra.

Les estrelles sempre et guiaran, recordava en Farid del seu pare. Però quins estels havia de seguir? Quin camí volia trobar? Tot era sorra, dunes, caravanes, camells. Tot era sempre igual. Les mateixes passes, les mateixes llunes, els mateixos oasis. Anar i tornar sense parar. Silencis llargs durant el dia càlid i sorolls d’animals a les nits gelades. Cada dia es repetia infinitament amb el mateix ordre. Res canviava al desert. Cada gra de sorra semblava estar sempre al mateix lloc.

On eren les lluites tribals? On estaven els cavalls andalusins que corrien com el sol? On es trobaven aquelles aventures que en Farid sempre havia somiat? En Farid s’imaginava estar allà al mig d’una batalla. Trauria el seu sabre platejat, llegat de la seva tribú, i combatria per l’honor dels seus, com si fos el millor guerrer de tots els temps. S’enfrontaria a tot un exèrcit ell sol. Tindria ferides, sang per tot arreu, però esquivaria tots els cops mortals i en el moment que tot semblés perdut, clavaria el punyal a l’enemic i guanyaria amb valentia i saviesa. Tots l’aclamarien, fins i tot aquella princesa tan bella i cobejada per tothom. Però això només eren somnis.

En Farid mirava atentament cada nit les estrelles. Havia après, amb decepció, que el cel només li servia per guiar-se en les dunes. Era important, sí, sense elles no sobreviuria en aquest gran desert, però encara volia més. Per això, mirava i mirava, fins i tot en les nits que passava al seu poble.

Una nit de juliol, la seva tribú es preparava per celebrar l’arribada dels beduins. Havien estat mesos fora i ara tornaven a casa. Les dones no podien deixar de fer zaghareets tota l’estona. Una gran foguera era encesa al mig i tothom ballava i menjava. En Farid no podia. Havia de mirar les seves estrelles. Es va retirar de la festa i se’n va anar amb la seva solitud. Necessitava una resposta. Embadalit, assegut, passava el temps cercant allò que no sabia.

- No totes les estrelles estan al cel

En Farid es va girar lentament. Qui tenia aquella veu tan càlida que l’havia fet estremir? D’on havia vingut? Va sentir que era allò que sempre havia buscat. Davant seu, amb la lluna al darrere que la il•luminava i la feia més gran, estava ella, la seva estrella.

Taller danza tribal ATS - noviembre

Antes de que nos oxidemos, volvemos a la carga!!!

El sábado 19 de noviembre llevaremos a cabo un taller en el que los dúos serán los protagonistas; aplicaremos pasos y combos (antiguos y nuevos) en dúos para dinamizar nuestro baile y marcaremos los pasos y la actitud que ha de tener el coro para destacar su acompañamiento.

No os olvidéis de los crótalos, ya que aprenderéis una nueva manera de "tocarlos" mientras estáis en el coro!

Sábado 19 de noviembre

Lugar: Asoc. de Vec. de Can Tintorer (c/ Rafael Casanovas 5)

Hora: 16:30 - 18:30 (empezaremos puntuales, podéis llegar un poco antes para cambiaros)

Precio:

hasta el 15 de noviembre: socias 18€ - no socias: 23€

a partir del 16 de noviembre: socias 23€ - no socias: 28€

(el dinero no se devolverá en caso de no asistir si no hay justificación médica)

Info e inscripciones: zaghareettribalgroup@gmail.com

Cap de setmana ballarí

Aquest cap de setmana s'han fet moltes danses i el més interessant de tot: a llocs diferents. La Sònia estava a Sevilla fent tallers de tribal (sí és que és la millor impartint classes de tribal!) i nosaltres per aquí amb faldilles de mil colors!

A les 17.30 d'un dissabte, davant de la floristeria Cari de Gavà, a l'avinguda de l'Eramprunyà, les noies, zaghareets i apsares, van ser molt valentes i van sortir a ballar i animar la gent que hi havia allà! Hi havia un sol baix, d'aquell que no et deixa veure molt enllà, però que il·luminava encara més els colors de les seves faldilles i feia lluir els seus somriures! I estic segura que a Sevilla també hi havia aquest sol mentre ballaven!

Després l'actuació, d'oriental i de tribal, xocolata desfeta que la més petita de la casa va gaudir fins les botes i cava per a les grans per celebrar que tot havia anat molt bé i, el més important, que ens ho havíem passat molt bé dedicant tots els balls a la Sònia!