Totes som artistes

Nota previa: Qalamana, estoy segura que con el intensivo de este fin de semana vas a poder-lo entender perfectamente.

Com ja sabeu, aquest dissabte vam celebrar la festa de Nadal de les Zaghareets i de les alumnes de la Sònia. No hi ha cap foto encara, però no vull que passi molt de temps sense escriure quatre línies sobre la festa.

Vam anar a sopar a un restaurant de Castelldefels, prop de la platja, on crec que tothom hi aniria algun altre cop, perquè era com entrar a una haima petita. Tota la decoració era perfecte, sense oblidar-se de cap detall. El menjar era deliciós, tot i que potser massa abundant! Gairebé ningú ja podia amb el cuscús o amb l'arròs de verdures!

La gent es va asseure en diferents taules. Algunes ni es coneixien, però tothom parlava i semblava com si haguessin fet moltes classes juntes! Després de sopar, vam actuar a les Zaghareets en la que ha estat, sens dubte, l'actuació més divertida de totes! L'espai era petitíssim, portàvem els cinturons i algunes sabatetes de tacó, però estàvem acompanyades per les nostres companyes i no importava si ho fèiem bé o malament. Estàvem totalment relaxades i no vam poder evitar de riure. D'acord, potser gran part va ser culpa meva, però totes em van seguir en les rialles!

Després va actuar la Qalamana, vinguda des de Sevilla. Aprofitem per tornar-la a felicitar, ja que divendres va fer els anyets amb nosaltres a Gavà i dissabte va venir a la hafla! Va ballar una versió àrab-cubana, amb un estil oriental-salsero que tothom es va quedar bocabadat. Resultat: aplaudiments a dojo.

En acabat, la música sonava i vaig començar a treure gent a la pista per ballar. Però encara hi havia una miqueta de vergonya. Quan ja anaven a posar una cançoneta més ballable, va sonar el Jabeitak bisaif de Fairouz i, totalment improvitsada, vam ballar-la la Sònia i jo. Ara, això sí, de forma còmica! Les noies de la Sònia després van ballar les cançons de classe superbé!Ja sense vergonyes i amb moltes ganes de ballar. Amb un somriure als llavis i sense cap pressió.

Bea, Tamint ens va deleitar també amb una improvització!Què maca i quin estil! és clar, que abans també havia ballat amb mi -ho sento, però s'ha de dir- una improvització a la bereber! Genial i sublim! I és clar que portàvem el ritme!

Vam ballar més les noies. Totes. Amb molts somriures, deixant-se portar per la música. Tan és així que la cuinera, una dona síria, que ens estava mirant tota l'estona i aplaudint es va atrevir també a ballar! Va ballar primer sola, però després va anar a buscar la Sònia i van ballar juntes. Després, van continuar la festa i el ball! L'espai era petit, però la gent volia ballar i deixar-se portar.

Potser en el fons, n'estic segura, totes som artistes. I totes volem ballar i totes volem veure com ballen les nostres companyes, perquè ho fan per a nosaltres, amb un somriure, invitant-nos a ballar i a sentir. Gràcies, noies, per deixar compartir la vostra màgia amb vosaltres. I gràcies Sònia per tenir aquesta pensada, fer aquestes postaletes tan maques i ocupar-te d'aquests petits detalls que després sempre recordarem.

Molts zaghareets per aquestes festes!!!!!!!!!!!!