Temps era temps, un geni i un home...

Una vegada, un geni va decidir que volia sortir de la seva llàntia per veure món, saber per què els homes desitjaven el que li demanaven i sentir-se home. Però, és clar, primer havia de trobar algú que li concedís aquest desig. Heus aquí que per aquelles contrades i dies hi havia un home, cuiner al palau del califa, que sempre somiava amb altres móns, amb ser un gran soldat i sultà amb poders que el feien únic, que el feien ser el millor de tots. Però, és clar, no era cap geni per fer realitat el seu desig. Temps era temps, que un geni i un home buscaven la manera de trobar-se per fer realitat els seus desitjos, però, és clar, mai es van escoltar. Estaven massa obsessionats per fer-los complir. Llàstima, tan a prop que eren!