No us preocupeu. No pensem fer, almenys ara per ara, cap versió d'Alaska ni d'aquesta cançó. Si està aquí és només perquè crec que resumeix tot el que ha estat aquest cap de setmana, centrant-nos sobretot en les dues actuacions fetes al Centre Cultural de Gavà en el marc del Festival de Varietats amb les Apsaras i alumnes de la Sònia.
Era la primera vegada que assajàvem tant en l'escenari que ballaríem i potser se'ns feia molt estrany perquè normalment l'escenari el trepitgem quan ja ens toca ballar. Però com que ballàvem al mig d'un grup teatral vam haver de fer diferents sessions de preparació. I aquesta cançó d'Alaska va ser la primera que vam escoltar en el primer assaig i ha estat la cançó que un cop que ha acabat tot, ressonava encara en el nostre cap. Reconec que s'ha fet molt pesat, llarg, però també ha estat divertit, tranquil i hem passat moltes hores juntes. És per tot això que Mil campanas suenan en mi corazón... (ep, però canviant una mica la lletra i afegint que mil campanes sonen en el meu cor recordant aquestes hores al vostre costat!).
