Cada cop més a casa nostra, la gent comença a veure noves tradicions que abans eren del tots desconegudes. És el cas aquests dies del Ramadà. Un any més, per segona edició, es va celebrar aquest cap de setmana Les nits del Ramadà. I un any més, no vam poder resistir la temptació de tornar-hi. I com no, vam acudir a la nit magrebina (tot i que la nit africana també estava molt bé: ha havia Habib Koité!).
Podríem parlar de moltes coses i coses. Però només m'aturaré en una. I és que per una nit, sense programar-ho ni res, ens vam trobar Hydrus i Zaghareets allà a la festa. Va ser poca estona mentre sonava la música de Najat Aâtabou. Allà, al mig d'unes escales vam parlar de música, de berebers, de dansa, de noces, de treball, etc. I m'alegro molt d'haver-les trobat en un lloc diferent a un escenari o hafla. M'agrada molt compartir escenaris amb elles, veure-les, però també m'agrada molt compartir altres moments no purament dansaires. La dansa m'ha permès conèixer parts del meu cos i també a persones molt maques.
Al Marroc, siguin àrabs o berebers, sempre diuen "Labass?" (tot bé?). I sempre responen, labass. Així que ara només em queda preguntar:
- Labass?