Tranquil·litat

Acabo d'arribar a casa, com aquell qui diu, i no he pogut esperar a fer la "crònica" de l'actuació d'avui. No és que tingui pressa a fer-la, però no vull oblidar la sensació que he tingut en tot l'espectacle i que encara mantinc: tranquil·litat. Sembla estrany dir-ho, perquè sempre hi ha nervis i pressa en les actuacions. Però avui, potser perquè ballàvem les vuitenes i teníem un espai molt petit, hem fet pinya i hem estat allà juntes ballant les cançons que no podíem veure de les altres companyes. Aquella estona allà juntes se m'ha passat volant. I no sé per què, malgrat que minuts abans de l'actuació hi ha hagut els maleïts nervis i que quan surts a l'escenari tot es queda en blanc (i t'equivoques un munt de vegades), que estava serena i tranquil·la. De fet, jo crec que encara em dura aquesta sensació... Potser aquesta serenitat ve donada a què cada cop em sento més a gust amb el meu grup, amb la meva tropa. Com deia la meva habibati, sortir al darrere de la Giovanna mentre ella ballava (i que bé que ho ha fet, impressionant, magnífic) ja ens uneix com a grup i ens dóna aquesta tranquil·litat que ens ha costat tant d'aconseguir.

I ja que hi som vull aprofitar per donar les gràcies a la Tere, la Zaib de les Apsaras, que ens ha portat fins a Badalona i ens ha acompanyat en tot moment, igual que el meu "sapito" preferit, la Tanit de les Apsaras, i la Maite, pràcticament la fotògrafa professional del grup (Com diu la Sònia, "jo no es por meterte presión, pero...). Fer-li un petó ben fort a la nostra Maria Teresa, la Nur, que ja ens ha deixat un missatge per saber com havia anat [ai, que t'hem trobat a faltar molt!!!]. I, finalment, donar les gràcies a la Naida i la Blanca i la Mon de Cuatro danzarinas que ens han vingut a veure des de fora i, el més important, s'han apropat a saludar-nos! Ens sembla tan extraordinari que ens vinguin a veure i saludar que gairebé ni ens ho creiem!Esperem retrobar-nos ben aviat perquè sou molt maques!!!

Un gran zaghareet!!!!