Històries de pirates

Ja sé que les històries de pirates no tenen les bailarines ni la dansa com quelcom essencial. Però crec que tenen un tema comú: la llibertat. Els pirates la troben en la mar; les bailarines en els peus.
Quan vam estar a Egipte, la Sònia i jo cantàvem enmig del mercat de Khan el Khalili el musical de Mar i Cel de Dagoll Dagom de l'obra de teatre d'Àngel Guimerà, suposo perquè en el fons nosaltres érem les cristianes com la Blanca i alguns egipcis eren els musulmans com en Saïd. Suposo que en aquells dies se'ns feia més clar que les diferències no són tan abismals i que és possible enamorar-se de gent d'altres cultures. Suposo que, igual que atrauen les històries de pirates, nosaltres ens atrauen les cultures d'altres móns. La prova només cal buscar-la en la fusió de les danses tribals que combinen moviments d'arreu del món.
Us he posat dos vídeos d'aquest musical tan bo, que et fa posar la pell de gallina. El primer d'ells és la llibertat i pertany al musical últim. El segon ja representa l'enamorament de l'altra cultura, el fet de posar-se en la pell dels altres i pertany al primer musical, de l'any 1988.