"En una ocasió, es van reunir tots els déus i van decidir crear a l'home i la dona. Van decidir fer-ho a la seva semblança i imatge. Aleshores, un d'ells va dir:
-Espereu; si esl fem iguals a nosaltres, tindrà un cos igual, força i intel·ligència igual que la nostra. Hem de treure'ls alguna cosa que els diferenciï per tal de no crear nous déus. Però, què els hi treiem?
Després de molt pensar, un d'ells va dir:
-Ja ho sé! Treiem-los la felicitat. El problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai.
Un va proposar:
-Amaguem-la al cim més alt del món!
Ràpidament un va contestar:
-No!Recordeu que els hem donat força i alguna vegada algú pujarà i la trobarà. I si algú la troba, la trobaran tots.
Aleshores, un altre va proposar:
-Amaguem-la, doncs, al fons del mar.
Un altre va replicar:
-Ui, no!Recorda que els hem donat intel·ligència. Per tant, podrien contruir alguna cosa per entrar i baixar fins el fons del mar.
Un va dir:
-I per què no l'amaguen a un planeta llunyà de la Terra?
Però van dir:
-No!!Recorda, com ja hem dit abans, que els hem donat intel·ligència i, amb el temps, construiran naus per anar a altres planetes.
Un déu que encara no havia parlat i que va estar escoltant atentament el que deien els seus companys, va trencar el silenci i va dir:
-Crec saber on podem amagar-la perquè ningú la trobi realment.
Tots es van girar i van preguntar sorpresos a la vegada:
-A on?
-L'amagarem a dins d'ells mateixos. Estaran tan ocupats buscant-la a fora, que mai la trobaran.
Tots van estar d'acord i, des d'aleshores, ha estat així. L'home i la dona es passen mitja vida buscant la felicitat sense saber que la porten a dins"
Conte anònim
Potser per això quan fem dansa sortim sempre tan contentes, perquè movem la felicitat amb els nostres moviments. Potser, per això, la Pilar, la nostra professora que ens va ensenyar la màgia de la dansa, ens diu que el ball va tan bé per poder riure i encarar la vida amb felicitat. Des d'aquí, vull donar les gràcies a la Pilar per ensenyar-nos una miqueta de la felicitat.
Moltes gràcies Pilar i sigueu tots molt feliços!
4 comentaris:
Sí, mira que sortim bé de classe!!! Per més que la setmana sigui dura, que els problemes ens atabalin... fem classe de dansa i tot s'oblida per una estona...
Saps que t'ha faltat??? Posar una de les fotos que tenim de classe amb la Pilar... més endevant!!! Perque Pilar també es mereix un post!!!
Petons habibi!
La veritat és que hagués estat bé una foto, però estava al col·legi i no en tenia cap.
Tens raó: la Pilar es mereix tot un post!!!
Que encertat sembla, quanta felicitat es mou en ballar!!!
Es genial dejar aflorar esos sentimientos y compartir lo mejor de nosotras y más aún cuando nos unen esos momentos tan divertidos y bonitos, que con el tiempo y al recordarlos nos seguiran aportando siempre felicidad y una amplia sonrisa. Be happy. Mil muacks.
Publica un comentari a l'entrada