El Carnaval de Limoux

Dissabte 10 de març vaig assistir al Carnaval de Limoux. Aquest carnaval dura tres mesos i se celebra des de l’Edat Mitjana. Durant el dia, surten dues comparses amb la banda de música respectiva en tres moments: matí, tarda i nit. La comparsa recorre un dels carrers de la plaça de la República –és una plaça quadrada– fins arribar al bar. Mentre fan aquest breu recorregut, ballen d’una manera molt especial, apunten amb un bastó a la gent que ho miren i tiren un munt de confeti. S’ha de dir que sovint són molt hàbils, ja que gairebé mai saps cap a on tiraran els confeti. De vegades, fins i tot, s’acosten a la gent i li tiren per sobre la roba o els refeguen pel cap! Entren en el bar, en un lloc on no els pots veure ni l’amo, i comença a sonar l’altra comparsa.
Us podeu preguntar per quin motiu he escrit això sobre aquest Carnaval en una pàgina d’un grup de dansa tribal. Hi tindríeu tot el dret. Tanmateix, jo us volia parlar de la dansa tan singular d’aquests comparsistes. És una dansa supersenzilla i que la primera vegada que veus no l’entens gens ni mica. Ara bé, s’ha de tenir en compte que aquest carnaval se celebra des de l’Edat Mitjana, com ja he dit abans, i que, per tant, conserva trets que segurament avui no entenem. La dansa consisteix a fer passos breus i lents. Els braços estan mig desplegats i les mans van amunt i avall. Sovint, obren els braços en diagonal i sembla que estiguin tristos, a causa de la màscara que porten i de l’inclinació que fan amb el cap. Ara, quan fan això, tremoleu perquè és quan tiraran més confetis. També a la nit, que la música és diferent, vam poder veure com una comparsa s’ajupia al ritme dels instruments de vent. En algunes ocasions, és molt maco perquè amb la bareta que porten encerclen a la persona i la fan ballar amb ell. En d’altres, directament agafen la persona per les mans i ballen una estoneta!
No és una dansa com les que practiquem nosaltres, però crec que comparteixen alguna característica, com ara que ballar és divertit, que no cal saber grans passos per poder ballar. Crec que també és molt maco que impliquin tant a la gent.
De fet, mentre els veia, recordava que nosaltres d’aquí poc, el 14 d’abril, també farem una desfilada. I no podia deixar de pensar que estaria molt bé que ens apropéssim al públic i el féssim ballar! (la idea de tirar-los confeti també la trobo genial, però entenc que no quedaria tan bé). La diferència està en què ells feien passos tan senzills que tothom els podia seguir i, nosaltres, no sé si fent un ximi o alguna altra cosa podrien també implicar-se amb la màgia de la música i el ball. Sigui com sigui, espero que puguem transmestre alguna mica d’aquest sentiment i que quan nosaltres estiguem allà ballant també ens ho estiguem passant d’allò més bé!