Homenatge a Teresa

D'aquí a dues setmanes celebrem la nostra Hafla i estem molt il·lusionades. I aquest cop, la reina de la festa serà la nostra Tere, la Zaib. Perquè, com diu el lema de la festa de primavera, ella s'ho val!

Sempre li he dit, des de fa anys, que hi ha una cançó que porta el seu nom, una cançó que a mi m'agrada molt. Potser perquè la canta el gran Ovidi Montllor, potser perquè parla de la guerra, potser perquè és aquella dona arrauxada que ensenya a estimar-nos la vida, que tothom la considera boja, però és la més gran de totes les mestres.

Avui, llegint un poema sublim al bloc de la Sònia (aneu-hi ja a llegir-lo!) he buscat per internet si hi havia la interpretació també sublim que l'Ovidi havia fet. No l'he trobada, però he vist aquesta cançó i m'he dit que no podia esperar més, que avui mateix l'havia de posar aquí. Sí, ja sé que no té sentit, que faig cròniques estranyes poc relacionades amb la dansa, però avui sento això. Sempre li canto molt malament i tenia ganes de compartir amb ella i tots vosaltres aquest petit homenatge, a la meva Teresita, la meva compi de signes del zodíac, de patates braves, de crotals. Una de les meves companyes de viatge, que com diu la cançó:

"Com un record d'infantesa,

sempre recordaré la Teresa,

ballant el vals"

Ovidi Montllor

Us estimo molt companyes meves