Pàgines

11 de novembre 2007

One and two, and three and four. Let's go!

Per motius que desconeixem, sempre se'ns queden aquelles coses que no són tan importants a priori. Així, mentre un professor fa la gran explicació sobre la teoria d'algun personatge, el més probable és que recordem alguna anècdota que no requereix d'importància per després fer l'examen. Es podria dir que després de molts anys no recordem allò que tant ens va costar d'aprendre, sinó que continuem tenint present l'anècdota. Potser, perquè en el fons, ens va deixar estimar més aquell personatge.
En el cas de la Geneva Bybee em va passar el mateix. És una dona excel·lent, maquíssima en tots els sentits i una gran ballarina. Té una elasticitat increïble que pot demostrar en qualsevol moment sense previ calentament i una manera de ballar extraordinària, almenys pel que es pot veure en els cursets. Sembla que aquells moviments que tant ens costa, a ella li siguin naturals, sense cap problema.
A tot això, se li ha d'afegir, que encara que no la coneguem com a persona, en els dos tallers que hem pogut fer, tant el que vam fer a l'agost a Castellbisbal com el que ha realitzat aquest dissabte al matí a Barcelona amb la meva Sònia, se'n desprén que és molt maca de caràcter. Es veu una persona senzilla, sense complicacions, que gaudeix del que fa i es preocupa moltíssim per les seves alumnes. En tot moment, està pendent que la posició sigui correcta o que el moviment vagi per on ha d'anar. A més, no ensenya grans filigranes, sinó que remarca tres o quatre passos als quals després se li poden afegir un munt de combinacions. Realment, quan surts d'un taller seu tens la sensació d'haver après moltíssim i que queda molt de camí per endavant.
M'he proposat practicar alguns dels exercicis d'escalfament que ajuden a enfortir els abdominals per poder amb el temps i una canya aconseguir fer una combinació sense que sembli una patata. Però també m'he proposat no perdre la il·lusió que encomana la Geneva amb els seus ulls tan blaus i la bona harmonia que transmet. És dífícil, però com ella diu: "you can do it!".
Però, per sort o desgràcia, el que recordo més dels seus dos tallers no és tan el que m'ha pogut ensenyar com a tècnica, sinó aquella energia que no abandona en cap moment. Un to de veu que se't posa a dins el cervell per encoratjar-te, per donar-te ànims i alhora dir-te que ja falta poc. Geneva està tota l'estona marcant el ritme, potser perquè et concentris més amb el que estàs aprenent i no et preocupis del ritme. Amb una veu molt dolça, et recorda que els moviments sempre tenen un temps: "one and two, and three and four... and one and two, and three and four...Let's go", o "left and right, left and right, left and right" o quan fa el compte enrere després d'un estirament molt dolorós: "three...two...and one!". Ai. Geneva Bybee ens ensenya també a sospirar després d'un gran esforç, i, tot i que el principi ho trobes estrany, quan el fas t'adones que el teu cos ho necessita.
Sí, potser m'he quedat amb l'anècdota, molt més que amb la tècnica, però m'alegro molt més de recordar la seva veu tan dolça i tot el que et transmet que no pas que sigui una classe més. Geneva ressona al meu cos.
Ahir no va fer l'oració del tribal, però va acabar amb un exercici de respiració molt relaxant i un gran zaghareet. No podia ser d'una altra forma!
Moltes gràcies, Geneva.

4 comentaris:

Georgina ha dit...

Que bé! té pinta d'haver estat una bona dosis d'exercici, molt 'challenging' com diriem en anglès jiji a mi ja em ve de gust cansar-me una mica dps d'haver estat malaltona i sense fer res!
Petons

Anita ha dit...

apa quin text més maco!! :P
em venen ganes d'anar a un dels seus tallers!!

petoooons tribaleros.

anita*

Sònia... no tan fiera... ha dit...

Aichhhh nena!! Es que la Geneva és molta Geneva!!! Crec que és una de les poques de les que mai oblido el que ensenya!!!

Amina ha dit...

Anita, te'ls recomano!Són genials!