La lluna l'havia fet aturar-se de la seva fugida. Havia d'escapar del seu destí, però aquella lluna plena era molt impactant. Gairebé semblava que la tenia al costat i la llum groga barrejada amb algun nuvolet blanc il·luminaven aquella nit tan freda. No hi havia cap estrella, només la lluna i, això, encara la feia més gran.
S'hagués estat més estona contemplant-la, però havia de marxar. Així que va accelerar el pas del cavall i va córrer muntanya amunt. Els seus cabells es van deslligar del mocador i volaiaven amb el galop del cavall. Des de fora, semblava una deessa, una dona valenta. Ningú diria que era ella qui fugia, sinó que més ben dit, que anava a buscar una gran aventura.
Per fer més via, va decidir desviar-se del camí i passar pel bosc. No tenia por de perdre's: la lluna era la seva guia. Volia arribar el més aviat possible per poder gaudir d'aquesta companyia solitària.
Després d'hores i hores, a la fi, va trobar un lloc on refugiar-se, una petita cova. Abans d'anar a dormir, va buscar la lluna. Era allà: altiva, gran, lluent. Es va estirar i es va deixar hipnotitzar per la lluna fins al punt que semblava que en fos un reflex més. Aleshores, va començar a moure el seu cos molt sinuosament. Es va aixecar i va començar a ballar molt a poc a poc, sense pressa, gaudint de la màgia de la lluna.
Fa dues setmanes vaig veure una lluna quan tornava de dansa que em va impactar. No podia aturar el cotxe, però tan bon punt vaig arribar a casa, la vaig anar a buscar. Les altres cases m'impedien veure-la i, això, em va fer emprenyar perquè la veritat és que m'hagués passat estona mirant-la i contemplant-la. A més, tenia moltes ganes d'escriure. Al final, tampoc vaig redactar res perquè em sentia estafada. Avui us porto aquesta història, aquesta lluna que ens faria ballar al seu costat mentre ens quedem bocabadats quan contemplem la seva bellesa.
3 comentaris:
Et vas sentir estafada? Doncs jo m'alegro perquè potser d'una altra manera no hauries escrit un relat tan maco com aquest... Ens estas malacostumant habibi!!!
La lluna.. potser aquest estiu podrem ballar tranquil.lament sota la lluna..
Petons nena! I gràcies per escriure coses tan macas...
Sempre donant ànims!
PETONS!!!!!!!!!!!!!!!HABIBI MEVA!
I, a veure, si és veritat, ballar sota la lluna amb els onades dle mar aquest estiu!!!
M'encanta q hagis explicat el què t'havia passat, perquè trobo que encara afegeix més valor al relat.
El millor és que trobes la inspiració en coses tan quotidianes per tal de de crear un relat molt màgic... i crec que en aquest món és molt important tenir una imaginació així com per evadir-se del dia a dia i, per què no, per construir-se de tant en tant un món paral·lel on la realitat no és tan dura.
Publica un comentari a l'entrada