Què fort que em sembla tot plegat!

La Sònia no té la seva càmera de fotografies i això em dóna temps per explicar, encara que sigui sense fotos, les meves impressions sobre el nostre sopar d'ahir el vespre. Celebràvem el meu aniversari després de tants dies, i la veritat és que era una ocasió molt especial perquè estàvem totes i tots. Ja sé que és ben senzill, però a vegades ens costa estar tots plegats i, això, que quan estem junts ens ho passem d'allò més bé.
Ahir no en va ser una excepció!El sopar va ser curt, però els moments van ser genials. Vam riure molt i molt!I, és clar, no podia faltar els nostres balls. Però, aquesta vegada, a diferència d'altres cops, vam sortir de les cadires i vam ballar bollywood en el bar!S'havia d'estrenar una faldilla molt xula amb la seva tikka i, malgrat que es passa molta vergonya, va valdre la pena. En el fons, aquesta faldilla ens uneix com a grup, perquè ara sí, gràcies a les meves nenes, les tenim totes iguals. Potser és una bestiesa, però coses com aquestes fan més forts els vincles del grup.
Només puc dir: Shukran jazilan! Moltes gràcies per ser tan maques i macos!
I, la resta, ja ho sabeu: quan tingueu ganes de ballar, deixeu la vergonya a un costat i ho feu perquè aquests moments estan plens de joia i alegria, sobretot si estan acompanyats de persones que us fan sentir bé, que us fan ser vosaltres mateixos, sense cap mena de complex.
De vegades, és necessari escoltar el cor i deixar una mica de banda la raó. Deixar-se portar i simplement SENTIR.