son como los del prisionero a quien llevan al suplicio.
Al ir a ti, corro como la luna llena
cuando atraviesa los confines del cielo.
Pero al partir de ti, lo hago con la morosidad
con que se mueven las altas estrellas fijas.
Ibn Hassan de Còrdova
Totes les zaghareets han estat a Andalusia en alguna ocasió. Bé, jo no, tot i que amb la poesia araboandalusí l'he recorreguda amb moltes llunes. I, ara, d'aquí a una setmana trepitjaré la terra d'aquells que em van fer enamorar de l'àrab i les seves poesies. No he pogut trobar el poema que tant em va agradar d'Ibn Hassan de Còrdova, poeta cordovès mort a Sevilla, quan relata les seves enyorances amoroses en la seva estada a València. Potser un altre dia...
Ara ja sé quin llibre portaré -si el trobo- per a l'avió i quin llibre llegiré quan em trobi en algun d'aquells paratges poètics: l'estudi de El collar de la Paloma d'aquest mateix autor. Vaig a Sevilla a ballar amb les meves zaghareets, i també vaig a Sevilla a dansar amb una literatura que em queda molt per aprendre. La pròxima vegada que anem allà demano que sigui Còrdova: continuaríem amb Ibn Hassan i seguiríem amb Lorca.
2 comentaris:
Saps que a les classes amb l'Aida i el Zuel hem estudiat les nubas?? :)
Em fa molta il.lusió compartir aquest viatje amb tú tot i que em sap greu no compartir avió.. cosa que agraïras perquè així no et podré perdre el llibre!!!!
I no cal esperar a un altre actuació per a viatjar al sud.. quan vulguis ens escapem!!
Petonets!
ni que decir tiene que espero que os vaya de lujo y estoy convencida que así será... distrutad y exprimid la experiencia a tope... realmente tiene todos los ingredientes para poder hacerlo.
Amina!! si encuentras el poema, ya lo colgarás, please!! hace falta más poesía ;)
MUACKS!!!
Isabel
Publica un comentari a l'entrada