Pàgines

21 d’abril 2009

Muses

Tot just portem encara a la pell el record de l'actuació d'aquest dissabte, com heu pogut llegir més avall. Potser hauria de callar i no dir res. Tanmateix, no sé perquè em ve de gust escriure després de tant de temps sense fer-ho. La feina em va absorvir i sembla que ara tingui una mica més de tranquil·litat -relativa, és clar. O potser no, i tan sols sento a dins meu un desig creixent d'escriure.

Confesso que a vegades he ballat sense tenir en compte que precisament ballava, com si es tractés d'un robot. I no parlo ara de quan sóc la senyora xiclet a les classes perquè ja no em queda força! Confesso que sovint no paro atenció al que estic ballant. Tanmateix, així com ara tinc aquest desig tan intens d'escriure malgrat que el que estigui escrivint no valgui res, confesso que a vegades aquesta intensitat també l'he viscuda en la dansa. Reflexionant sobre el paper -o, més ben dit, la pantalla- crec que potser és millor que aquesta sensació aparegui poques vegades perquè quan l'experimentes, ho vius tot molt més. Hi ha dies que de dins meu surt un desig immens de ballar, de deixar-te anar, d'estar tu sola o amb les teves companyes dansant, creant les teves pròpies històries amb els moviments, sortint des del fons de la teva ànima el teu jo profund.

Avui escric. Però, qui sap, demà potser ballaré amb la mateixa intensitat o més. Suposo que aquest és un dels motius pels quals, tot i no haver-ne estat dotada, m'encanta l'art. Com diuen els poetes, s'ha de treballar i treballar i treballar, però també s'ha de deixar pas a la musa, a la intensitat del moment, a sentir i expressar-te. Deixar pas a la creativitat, a la musa de dansa, a Tersípcore.

Tersípcore, musa de la dansa

4 comentaris:

Isabel ha dit...

que bé Amina que hagis tornat... a escriure´ns ;) Creo que fué Pablo Picasso quien dijo que las musas existen y a veces nos encuentran y nos iluminan pero tienen que encontrarte trabajando jeje
Besito!

Naida ha dit...

Et contestaré en català encara que no el tingui molt per la mà, així ho vaig practicant.

Doncs a veure si et ve la mussa mes sovint perque es molt bonic el que escrius, no se perqué dius que potser no val res ¿?¿¿

Jo el que veig a les poques classes que he pogut anar es que t'ho pasas pipa, no crec que faci falta res mes...

Muaks!

Tanit ha dit...

Veamos princesa mía!! Si posses energia i entusiasme al que fas, sigui el que sigui, saps que es nota i gaudeixes molt més. I a tu se't nota molt quan no hi ets en cos i ànima, i se't troba a faltar quan no ets tú. Així que vamos a dejar de ser la mujer chicle de una vez, que ens agrada molt més la Amina implicada i boja, que gaudeix a tope del que fa, tant escriure com ballar com riure com fer "el burro" vale?¿?¿

Petonets del teu gripauet!!

Amina ha dit...

Moltes gràcies, guapes!