Les nostres presons

Sovint a la vida ens sentim empresonats. Moltes vegades, som nosaltres mateixos qui ens posem al davant les nostres pròpies reixes per diferents motius, tot i que a la majoria de cops la por volta per allà. Ens sentim engabiats, encaixonats i per més que intentem trencar els barrots no tenim prou força.

.

Tanmateix, aquests barrots són imaginaris i si volem, amb voluntat i força, els podem arribar a trencar. Però avui, aquesta tarda, gràcies a les Hydrus, hem pogut veure uns barrots que no es poden trencar, uns barrots reals, unes reixes que tanquen moltes il·lusions perdudes i que posen encara més barrots imaginaris.

.

Aquesta tarda, com ja havíem dit en una altra entrada, hem ballat amb les Hydrus, Sylvana i la magnífica presentació de la Naida a la presó de dones de Wad Ras a Barcelona. No ha estat fàcil entrar amb tants controls. Totes estàvem motivades per conèixer aquell món i per donar part de la nostra dansa a un públic tan diferent. Les actuacions han estat brillants i les dones de la presó també. Hi ha tantes històries amagades allà dins.

.

Totes hem tingut un munt de sensacions, d'emocions, d'impressions. De ben segur, que totes ens haurem fixat en aspectes diferents, que tindrem cares diferents a recordar o que aquesta nit hi pensarem. Però, ja que som aquí i m'he disposat a escriure, el que ara em ve al cap són uns barrots grocs-blanquinosos. I penso què dur ha de ser alhora que penso que potser va sent hora d'enderrocar els meus barrots. D'agafar força i donar les gràcies per la sort que he tingut a la vida, per tenir gent que m'estima i m'acarona.

.

Avui no ha estat només un ball. No ha estat només divertir-nos en grup. Avui ha estat quelcom més. I ara que puc reflexionar amb calma només puc dir gràcies per haver tingut l'oportunitat d'aprendre una bona lliçó.

.