Barreges

No sé per quin motiu, però avui tinc ganes de deixar la petjada per aquest blog. Voldria trobar alguna cosa interessant que fes referència a les danses del món, però la veritat és que l’espescialista en aquest tema és la nostra Sònia i, que, posar-me a buscar per internet alguna informació, potser seria atabalar al personal.
Com ja heu vist, l’altre dia vam fer el taller de danses del Rajhastan de la Índia, taller que va ser molt agradable i divertit. Quan sortíem d’allà, la Sònia va fer un comentari que em va agradar molt. Va dir que la primera cosa que li agradava més de la dansa tribal era que es ballava en grup i la segona cosa era que podies combinar qualsevol tipus de dansa: índies, magrebines, àrabs, etc.
Era clar que d’alguna manera o una altra volíem introduir als nostres balls alguns dels passos que havíem après al taller. Totes vam acordar que, sempre que diguéssim al nostre públic que fèiem aquesta barreja, estaria bé. I és que a vegades ve de gust ballar més d’un tipus de música perquè simplement segueixes el ritme que et marquen els intruments, però que també et marca el teu propi cos segons les emocions que tinguis en aquell moment. Crec, doncs, firmament, que s’ha de ballar com ho sents. Tan de bo les coreografies deixessin un momentet de creativitat. O tan de bo les bailarines –no és el meu cas– es barregessin entre la gent en el moment final per deixar participar-la d’aquestes emocions, per expressar-se i divertir-se com mai perquè amb el moviment diem tot allò que no ens atrevim a dir. Quantes vegades no heu sentit la música i us han vingut ganes de ballar allà mateix?
En resum, animo a tota la gent que en aquells moments que vagi a un espectacle o senti una cançó, encara que no es pugui moure de la cadira, mogui els seus peuets o altres parts del cos com li dicti el seu cor, que es deixi alliberar, sense manies, sense saber si és un pas de dansa clàssica o de dansa del ventre. També animo a totes les bailarines de dansa tribal que no tingui por a combinar danses orientals, que no tingui por a la creativitat (però sempre amb una mica de gràcia, això sí!).