Pàgines

31 d’octubre 2006

Un dels signficats de la dansa

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada
feliç dins els meus abraços. [...]
Vicent Andrés Estellés

Sóc conscient que aquest poema no té res a veure amb la dansa tribal, però per a mi expressa un dels sentiments que m'aporta la dansa: la sensualitat. La dansa surt de dins per expressar allò més ocult. De vegades, no trobem les paraules suficients per expressar i la dansa és capaç de transmetre-ho. Ara bé, en tant que vivim en comunitat, la dansa és capaç d'unir aquest sentiment d'unió. La dansa tribal combina aquests dos aspectes: la sensualitat individual posada en mans d'un grup de gent. La dansa tribal toca de peus a terra per arribar al cel. La música obre allò que portem més endins i ho treu a fora: "més que entregada confiada feliç dins els meus abraços". Bé, potser he pecat d'associar un poema d'estimació total amb la dansa tribal. Potser sí. Poesia i dansa tenen el misteri de deixar-nos anar, una de forma individual, l'altra de forma comunitària. Balleu noies (nois) al so de les paraules del vostre cor, al so de les paraules del grup. Rieu i ploreu juntes. Obriu el vostre grup, però sense mai deixar la vostra sensualitat, la vostra unicitat. [Us recomano la lectura total d'aquest poema].

30 d’octubre 2006

Comenzamos el curso!!!!

Aunque aún no hemos empezado a ensayar pese a las ganas que tenemos, al menos Georgi y yo!!! Estamos aún con la música e intentado ver qué pasos podrían encajar mejor, pero nos falta ponernos en marcha.. Hemos de ponernos firmes! Este sábado quedaremos y pondremos en marcha todo otra vez...

Lo que sí he empezado son mis talleres... hace una semana y media di el primero y no estuvo nada mal, vamos, que de dos horas pasamos a dos horas y media y nadie se quejó!!! El siguiente será el día 11, a ver quién decide seguir y quién no... pero creo que se divertieron bailando en grupo.. Es más, una de las chicas que asistió me ha preguntado hoy que cuándo actuamos...

Aichhhh cuando actuamos.... tenemos planes, Georgi hizo una propuesta y tanto a Gemma, como a Mari Ángeles y a mi nos pareció bien. Serviría para practicar y coger soltura... pero hemos de ensayar antes de poder hacerlo y poder hablar de ello... y también hemos de decírselo a Maria Teresa!!! jajaj qué desastre!!!!

En fin, más adelante más...

Dibujito


No está todavía muy presentable, además mi cámara vive en los años 70... pero bueno así me decido a colgar algo en el blog!!